La sabiduria popular ens diu que les coses, i les persones, les apreciem quan ja no les tenim. Però malauradament no hi ha cap mecanisme cerebral que ens ajudi a recordar-ho d’una vegada per una altra, és la vivència directa d’aquesta pèrdua la que desperta el sentiment nostàlgic de “la falta de”. He perdut una dosi diària i inesgotable d’afectuositat, em manca l’empatia d’algú que sap que fer equip és confiar plenament en el de davant, sense reticències. Tinc insuficiència de cafeïna compartida, defecte de mirades i somriures de complicitat. L’ambient és fred i l’alegria és escassa... fins i tot tobo a faltar les trucades impertinents d’una tal Cor. L’absència em fa arrepentir-me de tot allò que podria haver millorat i no vaig fer, però com continua dient la sabiduia popular, el que està fet, fet està. Ara, ningú ens podrà treure els bons moments que són molts i inoblidables. Un petonàs!dijous, 3 de febrer del 2011
Nostàlgia
La sabiduria popular ens diu que les coses, i les persones, les apreciem quan ja no les tenim. Però malauradament no hi ha cap mecanisme cerebral que ens ajudi a recordar-ho d’una vegada per una altra, és la vivència directa d’aquesta pèrdua la que desperta el sentiment nostàlgic de “la falta de”. He perdut una dosi diària i inesgotable d’afectuositat, em manca l’empatia d’algú que sap que fer equip és confiar plenament en el de davant, sense reticències. Tinc insuficiència de cafeïna compartida, defecte de mirades i somriures de complicitat. L’ambient és fred i l’alegria és escassa... fins i tot tobo a faltar les trucades impertinents d’una tal Cor. L’absència em fa arrepentir-me de tot allò que podria haver millorat i no vaig fer, però com continua dient la sabiduia popular, el que està fet, fet està. Ara, ningú ens podrà treure els bons moments que són molts i inoblidables. Un petonàs!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Jejejejej!!! No es pot substituir ningú...i menys si es tracta d'una persona extraordinària...però, si et seveix de consol, pensa que aviat estarem colze a colze :) Un petonet!
siiiiiiiiiiiii!
no ho dubtis!
dilluns més, i millor.
;)
Que bonitos sentimientos no?
Y me ha encantado el payasete!!!
Ha sido idea tuya? Por que si es así, tendrias que venderla!
si, jo també ho trobo a faltar...des de fa mooolt de temps.
un petó.
Gemma
L' amistat és molt gran, molt més del que es pensem. No dubtis que la persona que ha escrit aquest paràgraf té un sentiment molt profund. Si em deixes dir-te no ets la única persona que té aquest pensament, comparteixo aquest moment.
Petons
Publica un comentari a l'entrada