Ahir nit vaig veure Ficció (Cesc Gay, 2006). I escric aquestes ratlles mentre escolto de fons aquesta tendra cançó que curiosament, fa no massa, havia escoltat unes quantes versions aquí. Sembla a ser que aquesta bonica melodía ha estat utilitzada repetidament al cinema... motius no li falten. Recent la tenia, quan l'escolto de nou en un moment determinat de la pel·li -molt encertat des del meu punt de vista- on el personatge principal, Àlex [Eduard Fernández], veu volar des de la finestra les seves aspiracions, frustrades. I en busca d'aquesta inspiració perduda, Àlex s'allunya de la ciutat i a la Cerdanya trobarà l'intercanvi de mirades necessari per enamorant-se només "una mica" i tornar a enjegar la seva maquinària interna... i no dic res més per si voleu veure-la, ja que val molt la pena.
2 comentaris:
A mi també em va encantar la peli. És d'aquelles on el que importa realment és el que no es diu. Encara que la meva preferida d'en Cesc Gay és "En la ciudad".
Completament d'acord...
"En la Ciudad" també l'he vist, i té la mateixa empremta del director! Boníssima.
Publica un comentari a l'entrada