A qualsevol cantonada pots trobar una escena que faci aparèixer un somriure a la teva cara. A classe de fotografia sempre ens havien dit que la càmera havia de ser una extremitat més del nostre cos, anant sempre amb nosaltres, alhora que també ens havien alertat que sovint la millor fotografia està allà on menys te l'esperes [darrere teu]. Matt Stuart és un gran observador i el carrer un pou de possibilitats inesgotables... es dedica a fotografiar instantànies. I té molt de mèrit. La fotografia instantània té una doble dificultat: per un costat el tema tècnic, el control de la càmera ha de ser absolut i extremadament ràpid, i per l'altre, la capacitat d'estar alerta a tot allò que t'envolta. Es tracta de congelar moments únics, irrepetibles. Moments que passen desapercebuts si vas a 100, si mires el món passant de llarg, si sobrevius al dia a dia sense gaudir de la possibilitat de v[i/e]ure cadascuna de les situacions naturals que es desencadenen cada segon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada