Foto de família

Soniete a [Bremen, Germany, 2006]

Pels propers, pels llunyans, per a les que he trobat més a faltar, i per a les recuperades, per a la meva família, i a les amistats que són família, pels qui faig cafès, i cerveses, o futbols de bar, per a les companyes de feina, les que estan igual, les ascendides, o també les que es troben a l'atur, pels que comparteixo projectes comuns, pels que han tingut fills o els tindran, per a les que obren camins, o els tanquen, per a les que són realistes i també somiadores, per a les que han trobat parella, pels que ja no hi són i sempre hi seran, per als seguidors d'aquest blog, els d'aquí i les de fora, per la gent que m'estima i em fa la vida més fàcil...

Feliç 2012

Irenete by Soniete

Dolces festes !

Idees de Paula Bonet

Em passaria el dia

[dormint]

Ja la tenim aquí

Després del reportatge del creixement de la panxa de la Maria Tur, ja ha arribat! Amb 38 setmanes i conjuntivitis, la Rita Ballester Tur va treure el cap ahir a les 17'40h, pesa 2,840 kg i medeix 45 cm [penso que estaria enconjida quan la van mesurar perquè no és tant petita]. És tranquil·la, s'esgarrapa la cara i busca l'escalfor i la proximitat humana per davant de tot. Clonada del germà gran, el Dídac, el pare no crec que dubti de la seva paternitat... ;)

Si...

¡ HEM GUANYAT !

El passat 1 de desembre vam presentar la lipdub de l'Ateneu Roig al FELIP, el Ir FEstival de LIPdubs que organitza RAI, Recursos d'Animació Intercultural, amb la direcció artística de KINOBARNA i el suport de les publicacions de premsa DIAGONAL i DIRECTA. Després de mig any, i sense cap plantejament estratègic, el nostre estimat lipdub ha començat a donar els seus fruits i ha estat escollit entre sis finalistes preseleccionats, tres amb premi:

Ateneu Roig. “La lipdub amb més Gràcia”. PRIMER PREMI

ECOM Moviment Associatiu de Discapacitat Fisica. “Scene Mob ECOM”. SEGON PREMI

Kukutza III. “Kukutza III gaztetxea”. MENCIÓ ESPECIAL

Femarec SCCL Coop. Mixta d’iniciativa social “Melancolía”

Plataforma per la llengua “Lip dub per la llengua”

Fundació Autònoma Solidària – “A cada pas”

No sabeu la il·lusió que ens fa. Per la cura i la dedicació que li vàrem posar, per la implicació a l'hora de posar en comú la proposta comunicativa i per la participació dels i les sòcies el dia 3 d'abril, dia de la gravació... un treball amb 0 pressupost, fet des del conjunt i pel conjunt, amb l'aportació voluntària de tothom. La feina ben feta no té fronteres... té premis. Juan, queda lleig dir-ho: ens ho mereixem, i l'Ateneu, més!

Comitiva de l'Ateneu Roig que va recollir el premi 

La bombonera

"La vida és com una capsa de bombons, mai saps el que et tocarà" Forest Gump

Avui ens mengem l'últim bombó i us hem de dir que vam fer una tria exquisita. Aquest nadal encetarem una caixa nova, esperem tenir la mateixa sort...

Per anar a dormir XVIII

Norah Jones & Anoushka Shankar.

Germanes per part de pare, comparteixen l'amor per la música i un tatuatge. Amb estils completament diferents però en el fons, igual de cuidats i delicats...

It's only love... it's only love... you know... how it feels... feeling is easy... i know. When I was young... when I was young... you know... it was real... my heart was open... but now... i know... i know... i know... better. I've been shown... the other side... and now I see the way... things are. It's only love... it's only love... you know... how it feels... feeling is easy... i know... feeling is easy... i know... feeling is easy... i know

Steve McCurry

Aquest fotògraf va fer l'any 1984 la primera fotografia en un camp de refugiats afganès. Ni ell ni la nena sabien en aquell moment com de famosa es faria la instantània, ni com encara avui dia [gairebé 30 anys després] segueix impactant la mirada desafiant i atemorida de la noia de la que no sabíem ni el seu nom. 17 anys després, el 2002, el mateix fotògraf va fer-li un segon retrat volent recuperar les faccions que li van donar fama tants anys. Se la va trobar, i ella va poder identificar-se, Sharbat Gula tenia 3 fills i 29 anys. La seva mirada havia canviat... el verd lluminós s'havia apagat deixant entreveure un to de resignació. Ella va poder veure's a la portada del National Geographic, del 1985, per primera vegada. Històries de vida que no passen desapercebudes.

50%

Ja estem a mig camí... el doble pot ser del tot abrumador

Essències compartides

Han deixat un paquet per tu aquest matí -va dir la recepcionista just al veure-la entrar per la porta. El paquet no era ben bé un paquet sino una bossa de roba amb una caixa dins. Va pujar cap a casa seva xafardejant, curiosament, què hi havia a l'interior d'aquella bossa verda. Automàticament es va traslladar a un món eteri, pur, sec, enigmàtic i indescriptible... s'aturà al primer pis. 3 minuts va trigar en sortir de l'estat d'enamorament sobtat i pujar al segon, obrir la porta i descobrir que la olor que desprenia aquella caixa li era familiar, reminiscències d'alguna cosa que ja coneixia. Detalls privats i compartits alhora... l'essència del musc. 

35 setmanes

Vaig una mica tard i ara la Maria ja està de 36, i a punt de parir, que la nena té ganes de veure la llum...

Homo tecnologicus

Vaig perdre la meva BlackBerry fa uns dies. És increible com canvia la vida sense mòbil, com la connexió a internet s'ha convertit en una necessitat, i com aquesta necessitat tecnològica ha anat incorporant-se a la nostra vida de manera desapercebuda. Fa pensar en què erem fa deu anys, o quinze, quan anàvem sense mòbil pel món i quedàvem amb la people a una hora a un lloc. I era possible. Ara sembla que aquesta realitat és una remota idea d'allò que va ser, com si d'això fés cent anys. Però encara hem d'anar a més: com és possible que la renovació dels processos encara sigui costosa i lenta, que un mòbil amb 3G tingui problemes de connexió i triguis tres dies en donar d'alta els serveis de connexió. I sí, ho volem ara i JA, en aquest moment, i en això ens hem convertit: en la generació de la instantània, de la desesperació, de la impaciència... però sense mòbil a mi, que no m'hi deixin.