Vaig perdre la meva BlackBerry fa uns dies. És increible com canvia la vida sense mòbil, com la connexió a internet s'ha convertit en una necessitat, i com aquesta necessitat tecnològica ha anat incorporant-se a la nostra vida de manera desapercebuda. Fa pensar en què erem fa deu anys, o quinze, quan anàvem sense mòbil pel món i quedàvem amb la people a una hora a un lloc. I era possible. Ara sembla que aquesta realitat és una remota idea d'allò que va ser, com si d'això fés cent anys. Però encara hem d'anar a més: com és possible que la renovació dels processos encara sigui costosa i lenta, que un mòbil amb 3G tingui problemes de connexió i triguis tres dies en donar d'alta els serveis de connexió. I sí, ho volem ara i JA, en aquest moment, i en això ens hem convertit: en la generació de la instantània, de la desesperació, de la impaciència... però sense mòbil a mi, que no m'hi deixin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada