Les connexions amb la terra són del tot estranyes... a vegades un lloc nou et pot semblar el retorn a les arrels, allò que algun dia vas ser sense saber ni què, ni quan... Segurament un pagès, això sí. Des de la torre del castell es poden veure algunes d'aquestes vistes, que en un dia com avui tornen els blaus elèctrics i desperten el verds, i de la mà d’un veí original del poble ens endinsen en la realitat d’un indret rodejat de camps i d’oliveres... sensacions fraternals molt recomanables.
4 comentaris:
Què petit és el món... una d'aquestes teulades és casa amiga... :)
si???????????????????????
vull saber com es diu la casa!
Can Luar: http://www.canluar.blogspot.com/
Encara tindrem coneguts comuns a la Segarra!!
Amics comuns, segur! Allà es deu conèixer tot déu... Ho parlaré amb Cal Cua!
Publica un comentari a l'entrada