dimecres, 30 de maig del 2012

verd esperança

Mirant el telenotícies encara et deprimeixes més del que ho estàs, si ho estàs, o tan se val, també si no tens motius per estar-ho. Una darrere l'altra les notícies són d'un descontent planetari que, pels sensibles als mals nundials, només quedaria com a sortida el desig de desaparèixer deu anys tornant amb els mals mig solucionats. Tot i que les males llengües parlen que per sortir del forat negre en el que estem ficats en deu anys no en tenim ni per començar. Proposo a qualsevol estudiant de sociologia fer un estudi sobre com influeixen els continguts dels telenotícies en l'estat de les persones... no les he comptat però n'hi ha per llogar-hi cadires: és una darrera l'altra. És que no funciona res bé en aquest p*** país? És que no hi ha res motivador amb el que poder agafar aire? Doncs sí. Jo us proposo que mireu les floretes primaverals que hi ha a casa meva: són maques i fan de les seves, rius sovint. I n'hi ha de molts colors! Comencem per la de color verd esperança.

9 comentaris:

sònia ha dit...

M'has alegrat el dia i hi estic d'acord!!!!

lasoniete ha dit...

Sònia... ja he complert el meu objectiu.
:)

pd. quan ens veiem!!!! has parlat amb el Jaume? ei que jo em bellugo també... a la Sofia li agrada passejar.

Clàudia ha dit...

Més que una FLOR és una JOIA!!!

lasoniete ha dit...

Clàudia tu tb l'has de venir a veure quan estiguis més lliure!!!

Marta Reyes ha dit...

ju... quina alegria, nina!! fa temps que no miro les noticies perquè acabo plorant, i em sembla una boníssima proposta d'estudi, la teva! i que sàpigues que tens la floreta més bonica i esperançadora de totes, aprofita-ho! ;)

Anònim ha dit...

Sempre trobem alguna cosa que ens fa veure una sortida...i aquesta floreta és la que dóna sentit a tot. Preciosa!!!! Necesito veure-la aviat!!!!!
Anna

Anònim ha dit...

mare meva, m'he emocionat.. quasi em cau una llagrimeta, en serio !!! visca les floretes de casa nostra!!! ah, sóc la Mercè

lasoniete ha dit...

gràcies...
:)

Polen de Amapolas ha dit...

quina fortuna tenir una flor tant preciosa com la teva! és tant bonica que no deixes mai de mirar-la.

Ja estic aquí, quan la puc conèixer?me'n moro de ganes de veure aquest tresor.