Amunt, avall, amunt, avall, lliscant sinuosament per cadascuna de les vèrtebres com serps que busquen la presa sigilosament entre les fulles... però aquest cop sense atac final. Mans a munt, mans avall, mans amunt, mans avall. Els dits greixosos, calents, brillants, lubricats amb oli d'aloe vera. A la tercera ronda, la C1 comença a relaxar-se. Se separa el cap del tronc [te'l podrien tallar com a Eddard Stark], s'obre l'estat de calma mental i s'entra al camí d'una futura i propera somnolència. Baixen els punys, fent voltes en rodó, en sentit de les agulles del rellotge. Al tòrax la T10, just a a la meitat de l'esquena, s'arribarà al primer clímax... i es continua baixant. A les lumbars s'atura amb més delicadesa. Les mans s'obren com papallones acabades de néixer que revolotegen amunt i avall, amunt i avall, i segueix la calma infinita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada