Nosaltres no publicarem la imatge del carnaval de Reus, reproduïda abastament al bo i millor de la nostra premsa que, tot i reclamar-se informativament neutral, no s’ha estat de col·locar la imatge a la gran majoria de portades. El motiu: que el Pisuerga passa per Valladolid, que com és ben sabut, és una excusa boníssima per a veure uns pits enormes a primera plana.
La importància que se li ha donat al cartell posa de relleu, una vegada més, el pes (de la palla) pel que fa al tractament per part dels mitjans de comunicació d’allò que afecta a les dones. Si es tracta de pits, s’ofereix la primera plana de la versió digital de molts diaris i un espai destacat en les edicions impreses. I qualsevol excusa és bona: carnavals, pits i culs de treballadores sexuals alliberades de les màfies que les exploten (sense que hi aparegui, és clar, ni el nom ni els rostres dels qui ho fan), triomfadores amb el suficient glamour i regateres... En definitiva, l’espectacle del cos femení.
Ara bé, quan es tracta d’atendre d’altres aspectes que afecten a les dones –i que no donen per a l’espectacle, l’escàndol i el debat fàcil–, quan no és 8 de març ni 25 de novembre, llavors tot són excuses i justificacions. Aleshores escoltem que el tema no interessa, que no és prou rellevant o socialment transcendent, o que ja estan un altre cop les feministes posant en qüestió la bondat i la “igualtat” assolida... Com deia aquella... quanta, quanta guerra!'
Observatori de les dones en els mitjans de comunicació.
