La primera vegada ho va deixar tot a mitges. Ja acostuma a fer-ho sovint: li entren les presses nervioses i es cansa de seguida, de tot. Comença mil coses, motivada, energètica, però a mesura que els dies avancen se’n va desentenent, incomprensiblement, s’esvaeix la il•lusió... i com per desencant... plega. Ara ha tornat a veure la llum, veurem quan dura. Creu que ara sí que sap cap a on va.
[Faraday, 2010]
1 comentari:
Incomprensiblement per una lògica diferent a la seva.
Si ara creu que sap on va, se li ha de donar suport, per molt que s'equivoqui mil vegades. Tots som imperfectes.
Si és aire fresc, segur que es sentirà millor.
Publica un comentari a l'entrada