Descans de 3 mesos. Per tant, la Sofia té 15 i l'Odon ja ha complert... el seu primer mes. Podria haver inventat un escenari nou, amb atrezzo diferent, aires nous pel noiet que m'acompanya per primera vegada. Però no, he decidit que tot sigui igual ja que la sensació... és de no haver-se aturat. Odon, el petit príncep que demana estar sempre als meus braços per sentir-se estimat i protegit. Un angelet que es deixa portar amunt i avall, sense replicar. El que sempre apreta les mans i fa sorollets al respirar. Sento que, de moment, no puc retornar-li tot el que ell em dóna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada