L'Odon ja ha fet dos mesos! Fent exercicis constants i somrient a les meves paraules, el petitet de la casa creix a passes agegantades, no vol querdar-se enrere de la germana. No tenia masses ganes de fotos, i, o bé sortia enfadat i plorant o dormint: millor la segona opció. Aquest nen menja com una lima, al seu ritme però, les tomes acostumen a allargar-se. No vol estar sol i segueix, amb rapidesa, les nostres passes al aixecar-nos del sofà o sortir de l'habitació. I ja dorm set hores!!! La vida comença a ser d'un altre color.
2 comentaris:
Està preciós!
:)
Publica un comentari a l'entrada