La Sofia ja és tota una guerrera, alçant el seu estendard ha començat a demanar més atenció. Ens ha guanyat la primera batalla... té cotxet nou per poder mirar el paisatge i planificar les seves estratègies !
dissabte, 30 de juny del 2012
dijous, 28 de juny del 2012
dimecres, 27 de juny del 2012
Miradas que matan [en el último segundo]
Hace reir pero es triste. Y cómico también. Y cínico. Y muy real... habla sobre cómo las parejas deben compaginar sus hijos con sus vidas. Como las mujeres cargan casi siempre con la responsabilidad de ellos. Y como las parejas sufren el cotidiano como un ataque a la salud, a la vida, a la individualidad. Ayer vi por segunda vez en la tele este corto del que el director pretende hacer un largo [os pondré al día si sale]. Los cortos hacen pensar y éste vale la pena verlo con la pareja al lado... para pensar conjuntamente ! Dedicarle catorce minutos, vale la pena.
Director: Esteban Crespo
Género: Cortometraje / Comedia
Año: 2011
Actores: Pilar Castro, Gustavo Salmerón
Director: Esteban Crespo
Género: Cortometraje / Comedia
Año: 2011
Actores: Pilar Castro, Gustavo Salmerón
dimarts, 26 de juny del 2012
Mort al pit-roig
Tic tac, tic tac, tic tac, tic tac: cucut, cucut. Són les dues de la matinada i no hi ha manera de dormir. Aquest rellotge és molest de collons, piula dia i nit, és inauguantable. Els rellotges haurien de poder donar l'hora només si la vols. Cucut, cucut, cucut. Què fà un ocell de plàstic fotut en una capsa de fusta... ¿qui seria l'inventor d'aquest maleït rellotge mundialment famós? Blackberry contesta: Philipp Hainhofer (1578-1647). Fa mig segle que es fabriquen ocells de plàstic que causen enuig a mig món. Pobres ocells, acabo d'esbrinar perquè no m'agraden gens, ni vius ni morts. Cucut, cucut, cucut, cucut. Potser ofegar el pit-roig en un got d'aigua... o fer-lo volar tirant-lo pel balcó. Si és un somni obrirà les ales i es convertirà en una oreneta, ara que aquí fa fred i elles busquen caliu i escalfor. Cucut, cucut, cucut, cucut, cucut. No és un somni. El cucut està més viu que mai i jo a la inversa. Són les cinc i només em queda treure el cap per la finestra i volar. I sí, ho faig, però despenjo el pitroig, aquest me l'emporto de festa i li donc la mala vida que m'ha donat ell... tota la nit. El dia que li espera.
diumenge, 24 de juny del 2012
Ser o no ser
Me encanta el desorden. Llegar y dejar las cosas, aquí y allá, sin pensar, al alzar. Luego hay que jugar a encontrarlo todo... cuando no hay prisa no pasa nada. La cama está llena de cosas, ropa y ropa, de ponerte y quitarte antes de salir [ahora no me cabe nada de nada]. Amontonar. Hace ilusión que aparezcan desapariciones cuando menos te lo esperas. Encontrar en los bolsillos: monedas, programas de festivales [PS 2011], gomas de borrar, el palo del chupa-chup, el ticket del peaje, tarjetas de visita, tapones de bolígrafo. Dejar las puertas abiertas sin pretenderlo [cosas que parece que dan rabia]. Tomar apuntes a medias. Hay quien persigue mis zapatos que siempre están fuera de lugar. Me gusta vivir en el caos limitado, limitado porque siempre hay que ponerle fin. Vivir en la confusión te ayuda a no aferrarte demasiado a nada.
dijous, 21 de juny del 2012
dimarts, 19 de juny del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




