Tic tac, tic tac, tic tac, tic tac: cucut, cucut. Són les dues de la matinada i no hi ha manera de dormir. Aquest rellotge és molest de collons, piula dia i nit, és inauguantable. Els rellotges haurien de poder donar l'hora només si la vols. Cucut, cucut, cucut. Què fà un ocell de plàstic fotut en una capsa de fusta... ¿qui seria l'inventor d'aquest maleït rellotge mundialment famós? Blackberry contesta: Philipp Hainhofer (1578-1647). Fa mig segle que es fabriquen ocells de plàstic que causen enuig a mig món. Pobres ocells, acabo d'esbrinar perquè no m'agraden gens, ni vius ni morts. Cucut, cucut, cucut, cucut. Potser ofegar el pit-roig en un got d'aigua... o fer-lo volar tirant-lo pel balcó. Si és un somni obrirà les ales i es convertirà en una oreneta, ara que aquí fa fred i elles busquen caliu i escalfor. Cucut, cucut, cucut, cucut, cucut. No és un somni. El cucut està més viu que mai i jo a la inversa. Són les cinc i només em queda treure el cap per la finestra i volar. I sí, ho faig, però despenjo el pitroig, aquest me l'emporto de festa i li donc la mala vida que m'ha donat ell... tota la nit. El dia que li espera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada