the best job in the word

“A la llista de vuit factors que el jurat valorarà d'una manera positiva també hi figura el coneixement de l'anglès (parlat i escrit), "una actitud aventurera" i "la voluntat de provar coses noves", així com unes mínimes aptituds per nedar i bussejar. O sigui: res de l'altre món”
Avui, el periódico a la secció de Turisme, penja una notícia a la que no he pogut evitar linkar en el moment que el titular fa referència a la “millor feina del món”, i en la que Austràli ofereix 75.000 euros per passar 6 mesos al paradís. Primer, malpenses: un altre realityshow d’aquests en els que vens la teva vida, intimitat, les teves manies, on mostres la cara i l’humor de la primera hora del matí, i les ganes de demostrar que tu vals més que els altres. Després, llegint l’article, t’ho repenses:
La feina que no és feina. ¿O potser es pot dir que no, o canviar de tema, o pensar-s'ho dues vegades quan la proposta és passar sis mesos en una illa tropical, prenent el sol, llançant- se al mar, observant les aus i els peixos, bussejant de tant en tant, fent fotos i escrivint un diari d'experiències?
Però clar, el "mal pensament" continua funcionant en els mecanismes cerebrals ja que tenim demostrat que el llop, moltes vegades, té aparença d’ovella. I que no totes les ovelles venen el que ens agradaria. I segueix...
La iniciativa forma part d'una àmplia campanya de promoció destinada a divulgar els atractius turístics de l'estat, especialment el menú paradisíac que ofereixen les illes situades a prop de la Gran Barrera de Coral, i per afegir-hi encara més ganxo, s'ha pensat que tingui forma de concurs. Ganduls, a competir. La convocatòria està oberta a tothom, australians i no australians, en una web (www.islandreef.job.com) que, per descomptat, ja treu fum: en 24 hores ha rebut 850.000 visites. De mitjana, 10 visites per segon.
La veritat, ¿qui pot dir que no a 6 mesos en una illa paradisíaca? Doncs mira, jo mateixa. De la mateixa manera que no acceptaria que un “ricachón” em fes viure de rendes, tampoc acceptaria la proposta de Queensland. Dieu-me purista, o el típic “això és trobar-se”. Si un més de vacances ja se’m fa llarg... no em compensa vendre 6 mesos de la meva vida a compte d’unes vacances pagades (a 75.000 euros!!!). Serà que la prole no està acostumada a somiar truites que després només es queden en això, en somnis. Ara, el pensador d’aquesta campanya publicitària ja es pot enterrar, en diners. L’estratègia publcitària ha creat una expectació tan brutal que tot i que res del que es proposen arribi a fer-se realitat, la illa aquest estiu estarà visitada per més d’1 a les qui ja se’ls i se les ha despertat una nova necessitat, donar resposta a...
què tindrà aquesta illa desconeguda?