diumenge, 22 de març del 2009

me pareció ver un lindo gatito...

8 comentaris:

m@ri ha dit...

quieres que te regale un gatito?

lasoniete ha dit...

je je je je ni parlar-ne! ya me rodeo de bastantes animales cada dia

Anònim ha dit...

Una curiositat. Del gat als llibres, quina distància hi ha? Veig que el gat ha quedat molt ben enfocat i que aconsegueixes que els llibres quedin difusos... has fet servir un tele o un macro? Diafragma molt obert per tenir poca profunditat de camp?

lasoniete ha dit...

jajajajjajajajjajajajjajajajja
jordi ets un friki... como yo! ;)
Teleobjectiu a 200. Diafragma 2.8. i càmera a uns dos metres de l'objecte... i entre objecte i llibres molt poc, sip. Aquest és el resultat!

Anònim ha dit...

Tele a 200 i 2.8, ja està tot dit :)
Molt bo el resultat, xapó! Per cert, bona òptica. No es troba cada dia un tele que a 200 puguis posar una obertura de 2.8.

Algun dia hauriem de quedar per parlar xobre "frikisme" fotogràfic i m'expliques alguns dels teus truquillos.

EVA ha dit...

Jejejeje, doncs, per continuar amb el frikisme jo també... diria que l'Eduard Punset diria d'aquesta imatge que és així com el nostre cervell capta la realitat: només veu (nítidament) allò que espera veure o allò que està cercant ;-)
Altrament, como persona de la calle, només vull dir que m'encanta tota la foto en sí (i sobretot la gata, és clar!) ;-)

lasoniete ha dit...

nena, tu i les teves aproximacions PUNSET me dejan muda! bonissim.
has fet un bon repassillo al blog.. eh! et vull veure per aquí més sovint.
petonets.

EVA ha dit...

jejejeje, gràcies bonica! Però sàpigues que ja m'hi passo ja pel teu blog,encara que sigui de forma silenciosa....com un gat ;-)
Un petonet nena!!