flyer cucumber

y voló, voló tan alto como las gaviotas sobre el Atlántico.

disculpeu-me però no m'he pogut estar,

un petó molt molt fort per la follonera

today

hoy sólo hago que tropezarme con ellas.

i mai...

...s'ha trobat la bellesa per enlloc,

serà que la realitat no és ben bé tal com la veuen els nostres ulls.

Déjà vu

avui he tingut un déjà vu. Llegia el blog d'una amiga un post que pensava haver escrit però encara no ho havia fet. Sobre l'agenda, la feina, sobre com sembla que la muntanya serà inexpugnable el dilluns i quan parem a caure de nou, dijous enfila i veiem el cap de setmana a la vista. doncs sí, com diu l'Anna el temps no s'atura i a mi m'encanta, em fa relativitzar tant aquelles coses que semblen impossibles, aquelles que, pensant objectivament, no em deixen ser feliç. perquè el temps no para i el que sembla que no s'acabarà mai també arriba a la fi... és tan genial que m'agradaria que un geni com en Punset em donés el seu punt de vista, que seria igual o semblant al de la meva amiga Anna, no ho dubto.

de la passió

he vist la passió amb els meus propis ulls sortint per la boca d'un altre. la boca era de Sandoval, i l'ha definida tan bé que només em queda esperar a que la pel·lícula surti en dvd per copiar-vos el diàleg que aquest personatge mantenia amb Ricardo Darín, a l'últim film de Juan José Campanella. l'última que vaig anar a veure d'ell va ser Luna de Avellaneda, una peli trista vista el dia més trist de la meva vida. i ara, sembla que el director no ha volgut que em quedi amb aquell record amarg d'un novembre de fa anys, ha volgut que el recordi com l'heroi capaç de definir un concepte que em fascina, que em fa perdre els sentits, pel que m'ennuago de tant en tant, sense pensar. perquè sóc una apassionada i em deixo anar, no pel futbol ni pels bars, ni per l'alcohol com en Sandoval. perquè sóc una apassionada de tu, de l'amor compartit, de la teva mirada furtiva, la meva passió.

tal dia com avui, d'un any enrere...

...et vaig conèixer. arribaves tard: "del gimnàs" vas dir, però sembla que aquesta és la meva versió de la història. per a tu, haviem quedat una hora més tard en el mateix lloc, arribaves a temps a la cita. i bé, no va ser la millor manera de començar per a una inadaptada com jo que no té espera ni ganes d'esperar, que el rellotge li crema quan veu que el temps se li escapa de les mans, adonant-se'n. tal dia com avui d'un any enrere vaig conèixer un preciós mar que m'emmiralla, i en silenci veu com poc a poc m'endinso en les seves profunditats en la recerca d'alguna cosa que a terra ferma, no hi ha.

http://www.estanislauverdet.com/

no saps si t’està prenent el pèl, si es mofa de tu, del món, o si símplement ironitza amb acidesa de la vida a cops d’instrument que sonen a Catalunya. no saps de què va, si de llest, si de tonto, si té més pretencions que la de ser-hi o deixar-ne petjada. aquest setembre vaig descobrir a l’Estanislau Verdet i puc dir que encara no he pogut posat fí a les sensacions que aquest home ha provocat en mi, després de beure de la seva cantimplora.