dimecres, 21 d’octubre de 2009

Déjà vu

avui he tingut un déjà vu. Llegia el blog d'una amiga un post que pensava haver escrit però encara no ho havia fet. Sobre l'agenda, la feina, sobre com sembla que la muntanya serà inexpugnable el dilluns i quan parem a caure de nou, dijous enfila i veiem el cap de setmana a la vista. doncs sí, com diu l'Anna el temps no s'atura i a mi m'encanta, em fa relativitzar tant aquelles coses que semblen impossibles, aquelles que, pensant objectivament, no em deixen ser feliç. perquè el temps no para i el que sembla que no s'acabarà mai també arriba a la fi... és tan genial que m'agradaria que un geni com en Punset em donés el seu punt de vista, que seria igual o semblant al de la meva amiga Anna, no ho dubto.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Les nostres agendes no coincideixen gaire, però veig que pateixen dels mateixos símptomes... si més no, les propietàries de les agendes (o sigui tu i jo) sabem, afortunadament, com relativitzar les coses!