no saps si t’està prenent el pèl, si es mofa de tu, del món, o si símplement ironitza amb acidesa de la vida a cops d’instrument que sonen a Catalunya. no saps de què va, si de llest, si de tonto, si té més pretencions que la de ser-hi o deixar-ne petjada. aquest setembre vaig descobrir a l’Estanislau Verdet i puc dir que encara no he pogut posat fí a les sensacions que aquest home ha provocat en mi, després de beure de la seva cantimplora.
1 comentari:
uuufff quin personatge! jo tampoc no el sabria definir, però suposo que això és el que busca. no està malament.
Publica un comentari a l'entrada