dissabte, 27 de març del 2010

úlima parada, última accepció.

dormir [ind. pr. 3 dorm]

1 1 v. intr. Una persona o un animal, estar en un estat de repòs caracteritzat per la suspensió de certes funcions de l’activitat vital. Ara dorm: no el despertis. Anar-se’n a dormir. Posar-se a dormir. Aixecar-se de dormir. Aquesta nit he dormit sis hores. He dormit tota la nit d’un son, en un son. No he pogut dormir en tota la nit.1 2 v. intr. Fer nit. Van dormir a Girona. 1 3 dormir a la palla No tenir la menor sospita d’una cosa, especialment d’un mal que ens afecta, d’un perill que ens amenaça. 1 4 dormir amb algú Tenir-hi relacions sexuals. 1 5 dormir amb els ulls oberts Vigilar per no ésser sorprès, enganyat. 1 6 dormir amb un problema (o amb una preocupació, etc.) Esperar l’endemà o un altre dia per resoldre-ho. 1 7 dormir com les llebres Dormir amb un son lleuger. 1 8 dormir com un bigalot Dormir com un soc. 1 9 dormir com un sant [o dormir com un àngel, o dormir com un innocent] Dormir amb tranquil·litat, sense torbacions. 1 10 dormir com un soc [o dormir com un tronc] Dormir profundament. Ja pots encendre el llum, dorm com un soc. 1 11 dormir de memòria Dormir ajagut, boca amunt. 1 12 tr.dormir la mona Dormir a conseqüència de l’embriaguesa. 1 13 dormir pla Dormir profundament, d’una tirada. 1 14 dormir segur [o dormir descansat] Estar tranquil, no témer el que pugui esdevenir-se. 1 15 dormir sobre el camp de batalla Vèncer una batalla o combat. 1 16 dormir sota sostre Dormir a cobert. 1 17 no dormir algú totes les hores que té son Estar intranquil, tenir maldecaps. 2 1 intr. Jeure mort, reposar en la mort. 2 2 tr. dormir el son etern Ésser mort. 3 1 intr. Romandre inactiu, no obrar quan caldria fer-ho. Si desitges aquesta plaça, belluga’t, no dormis: mira que ell fa tot el que pot per obtenir-la. 3 2 deixar dormir un afer No ocupar-se’n, interrompre’l momentàniament. Deixem dormir la proposta, la setmana que ve ho veurem més clar.

dimarts, 23 de març del 2010

KATE MILLETT

KATE MILLETT, amb dues T, és el nom d'una dona que, si més no, ha fet història. Esriptora i escultora nascuda al '34, va tenir una vida, si més no, intensa i sacsejada escoltant-la parlar el passat dilluns en un cicle de xerrades organitzat per la Diputació de Barcelona, que sota el nom de "El fil d'Ariadna", ha intentat recuperar veus femenines i feministes que al llarg dels temps i vingudes de tots els racons del món, s'han posicionat a favor dels drets de les persones, i per extensió, els drets de les dones.
"Allò personal és polític" és la frase a partir de la qual es desentramava la seva conferència, que va llegir i va interpretar (quina personatge!) durant una hora sencera. Aquesta frase de partida és també des del meu punt de vista un punt i final: el fil d'Ariadna que va portar al trencament dràstic de les barreres entre dos conceptes contemplats com hermètics i dicotòmics: l'esfera pública vs esfera privada de les persones. Per a l'autora aquesta dicotomia neix amb el Patriarcat, i el Patriarcat neix alhora amb la paternitat, des del moment que un home pot dubtar de la genètica que porta la seva descendència... fumem i correm, en contra dels paranys d'aquest sistema, en la recerca d'un nou imaginari que ens posi a tots i totes, en el mateix punt de partida.

* Aquesta foto que he trobat per internet és realment molt significativa, jo també la veig així: unes ulleres que la fan viure i veure el món des de l'extravagància, l'excentricitat i l'atreviment.

dijous, 18 de març del 2010

el poder del treball en xarxa

advocacia + relacions públiques + associacionisme
[el triangle amorós que no falla en una negociació]

dilluns, 15 de març del 2010

tenemos una cita!

el otro día una conocida casi amiga, respondía un email que otra conocida casi amiga, nos envió fruto de su gran calidad de anfitriona, que siendo mejicana y viviendo en Barcelona, es más anfitriona que todas las demás juntas y no quiere que el hilo se rompa y menos que se extravíe, mientras vemos pasar el tiempo y donde todas tenemos nuestras vidas, fuera ya de las cuatro paredes en las que compartimos cuatro años, algunas 5, yo una de ellas. resulta que esta conocida casi amiga, mejicana, cariñosa, presumida, cercana y con un timbre exquisito, nos envió un mail para ver qué era de nuestras vidas fuera de esas cuatro paredes, fuera de ese entorno benévolo, propicio y tutelar que es la universidad. y bien, fueron cayendo todas, una tras otra: la que sigue ocupadísima con su curro, sus niñ@s (es monitora en un Agrupament Escolta), el Teo (su novio de siempre), su casa (se ha independizado!), danza, pilates... después respondió otra: la que dejó sus prácticas buscando algo mejor, intentando hacerse un hueco en el mercado laboral, con un contrato laboral, como dios manda, haciendo bolos con sus castañuelas, y como no, más contenta que unas castañuelas, valga la redundancia. desde Áutria la tercera nos envió unas fotos, del novio que se ha echado (seguro que debe ser un encanto...), del hotel donde trabaja para aprender alemán con la intención de colocarse en el mercado publicitario a la primera de canto. parece ser que en Alemania sí que se invierte en publicidad, aunque sea en publicidad sexista (el fin no justifica los medios...) y en fin, que ahí siguen todas con sus vidas, pero no dudo que de vez en cuando piensen en mi, al igual que yo pienso en ellas, y si no tenemos a la mejicana para poner un poco de orden y retomar el contacto, sin ningún tipo de reparo. nos vemos en tu graduación... nenas, tenemos una cita!

dimarts, 9 de març del 2010

dilluns, 8 de març del 2010

Dia Internacional de les Dones

Guapes,
Que passeu un bon dia de les dones. Regaleu-vos un moment... ni que sigui un somrís sota la neu que ens està obsequiant el paisatge. Avui és un dia per pensar en nosaltres, a títol individual i col·lectiu. A pesar de totes les nostres imperfeccions no podria viure sense tenir-vos a prop, encara que a vegades sigui des de la distància. Petites són les revolucions que fem a les nostres tertúlies, però cada cop estic més convençuda que els petits canvis són poderosos, cada gest personal en favor de l'expertesa femenina implica canvis en les persones que tenim al nostre voltant.
Un petó a totes,

Imatge guanyadora del concurs Premi a la millor imatge commemorativa del dia 8 de març, Dia Internacional de les Dones (2010).

diumenge, 7 de març del 2010

"Mejor que ir a terapia" no hay nada.

"Mejor que ir a terapia" es el eslogan de la nueva campaña que lanza al mercado el grupo BMW para su ya tradicional marca MINI, un coche con reminiscencias del Morris Mini de 1975.
Me sorprende encontrar el anuncio de un coche que vale en su gama más baja 18.000€ en una revista para estudiantes, será porque yo ya he dejado de ser estudiante y aún no puedo hacer un gasto parecido para comprarme ese coche, cosa que haría sin dudar si mi presupuesto diera para tener las llaves de similar perla en mi bolsillo. Eso si, no puedo evitar que una sonrisa se esboce en mi cara pensando que la idea es buena, muy buena, una buena manera de expresar un reason why que apuesta por la practicidad de las bajas cuotas de los automóviles, cuotas más bajas que visitar una vez por semana a un psicoanalista.
La base de la publicidad... investigación. Busco, busco y encuentro datos que empiezan a dar forma al porqué un anuncio así sea efectivo en un soporte como este.
Resulta que la GU, Gaceta Universitaria que es el periódico donde se encuentra éste anuncio es propiedad de Unidad Editorial SL, grupo que da lugar a publicaciones como El Mundo, Marca, Expansión&Empleo, Telva, etc. Bien, vamos despejando dudas. Como en terapia, en la publicidad nada es porque sí, con la pasta el anunciante no juega. La publicidad sabe muy bien donde apostar para llegar al público consumidor de su producto. La publicación cayó en mis manos por primera vez, y por azar, al entrar en un centro de estudios financieros a pedir información. Así que podría hacer como que no la he visto y evadir que siempre quise un Mini en mi vida y nunca fui target de Mini (o al menos de momento...), pero sin dudar afirmo que nunca renunciaría a una sesión de terapia para tener en mi bolsillo las llaves de una perla como esta, "mejor que ir a terapia" no hay nada.

dilluns, 1 de març del 2010

Victòria


Victòria va néixer un dia d'abril, en plena primavera. la seva mare era jove i bonica, la nena semblava una preciosa perla blanca, una venus nascuda dels mars salvatges que inundaven les cames de la mare aquell abril de l'any... no recordo quin any. Victòria era una nena desitjada, sobre tot pel seu pare que havia pensat en aquell moment repetides vegades, aquell moment màgic de trobar-se en l'altre, en algú altre en qui desplaçar el seu ego de manera permanent. Victòria tenia un somriure encantador com la seva mare, i somiava en canviar el món com el seu pare; fugia de la gent com la seva mare, i seia malament a la taula, com el seu pare. Victòria creia que era la barreja del dia i la nit, amalgama entre caos i destresa, i sense saber-ho s'havia convertit en la carta gris que dóna equilibri al blanc, i al negre.