Victòria

Victòria va néixer un dia d'abril, en plena primavera. la seva mare era jove i bonica, la nena semblava una preciosa perla blanca, una venus nascuda dels mars salvatges que inundaven les cames de la mare aquell abril de l'any... no recordo quin any. Victòria era una nena desitjada, sobre tot pel seu pare que havia pensat en aquell moment repetides vegades, aquell moment màgic de trobar-se en l'altre, en algú altre en qui desplaçar el seu ego de manera permanent. Victòria tenia un somriure encantador com la seva mare, i somiava en canviar el món com el seu pare; fugia de la gent com la seva mare, i seia malament a la taula, com el seu pare. Victòria creia que era la barreja del dia i la nit, amalgama entre caos i destresa, i sense saber-ho s'havia convertit en la carta gris que dóna equilibri al blanc, i al negre.