oda als peus

perquè són els únics que em suporten cada dia, i sense queixar-se. perquè aguanten el pes de les meves responsabilitats, siguin quines siguin. perquè em deixen ser independent, tirar endavant i girar cua, també. perquè es vesteixen per l'ocasió i es descalcen per sentir les contradiccions de la vida: el parquet calent i la fredor de les rajoles de l'habitació. perquè són lletjos i ningú se'ls mira massa, al contari, són criticats. perquè m'agrada fotografiar-los. perquè es fan manetes i no peuets. perquè els meus peus es mereixen una mica d'atenció....