Estic de vaga general però no em treuran ni un duro de la nòmina. Perquè no en tinc de nòmina. Perquè les polítiques d'austeritat són el que són, decisions de quatre a favor de quatre mal parits que controlen el pastís. Avui diré el que penso sense pèls a la llengua. A casa sempre m'han dit que cal espavilar-se: que mai ens vindran a la porta a oferir-nos feina, que cal guanyar-se tot a pols i que ningú regala res, que el món està mal repartit perquè per a que uns siguin rics, d'altres han de ser pobres. Estic fins les pilotes d'aquests arguments tristos i mediocres, tot i que els assumeixo: són reals. El sistema democràtic que tenim és una puta merda i no hi congrego, ni hi congreguem, ho veig i ho sento cada dia del meu entorn més proper, el que apaga el foc que em surt per les orelles. Avui tothom al carrer que per la tele ja s'ho miraran els quatre desgraciats que viuen a costa dels de sempre, els que paguem els plats trencats.
Avui... paralitzem el país!
2 comentaris:
Des d'aquí també us n'hem donat de suport...tot i que nosaltres també ens ho hem d'hagut de mirar per la tv ;).
Estic segura que es farà justicia..no de la reforma laboral, sinó de la teva nòmina. Si més no, val més la pena lluitar per els drets que quedar-se a casa queixant-se.
Per canviar lo de la reforma laboral i la retallada de drets no n'hi ha prou amb una vaga general, s'ha de sortir al carrer... i hauria de ser cada dia. Això si, no cal fer destrosses, només lobby. Les destrosses desacrediten, per minses que siguin.
petons i ànims!
A tot OK !
Crec que encara hem de veure molts canvis nosaltres al món... formem part d'una generació extranya, d'impàs, tecnològica, que derivarà en un nou sistema de funcionament. N'estic segura!
;)
Publica un comentari a l'entrada