M'omplen de satisfacció aquells moments en què descobreixo personatges passats que són presents, personatges que han lluitat contra l'estatus quo del seu moment, personatges que han posat en qüestió les ideologies del seu temps fent trontollar fermes i establertes estructures amb les seves armes. Les armes de Pous i Pagès eren la ploma, i la tinta. Tal com diu el seu director: "Pous i Pagès ens ensenya que la llibertat personal només es guanya contra les coaccions socials i el determinisme de la natura". I quina millor manera de fer-ho que desempolsant els antics règims... gran vídeo promocional aquest, d'una sola frase.
[Al TNC fins el 29 d'abril]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada