Blau estendard

La Sofia ja és tota una guerrera, alçant el seu estendard ha començat a demanar més atenció. Ens ha guanyat la primera batalla... té cotxet nou per poder mirar el paisatge i planificar les seves estratègies !

Preguntas sin respuesta

Miradas que matan [en el último segundo]

Hace reir pero es triste. Y cómico también. Y cínico. Y muy real... habla sobre cómo las parejas deben compaginar sus hijos con sus vidas. Como las mujeres cargan casi siempre con la responsabilidad de ellos. Y como las parejas sufren el cotidiano como un ataque a la salud, a la vida, a la individualidad. Ayer vi por segunda vez en la tele este corto del que el director pretende hacer un largo [os pondré al día si sale]. Los cortos hacen pensar y éste vale la pena verlo con la pareja al lado... para pensar conjuntamente ! Dedicarle catorce minutos, vale la pena.

Director: Esteban Crespo
Género: Cortometraje / Comedia
Año: 2011
Actores: Pilar Castro, Gustavo Salmerón

Mort al pit-roig

Tic tac, tic tac, tic tac, tic tac: cucut, cucut. Són les dues de la matinada i no hi ha manera de dormir. Aquest rellotge és molest de collons, piula dia i nit, és inauguantable. Els rellotges haurien de poder donar l'hora només si la vols. Cucut, cucut, cucut. Què fà un ocell de plàstic fotut en una capsa de fusta... ¿qui seria l'inventor d'aquest maleït rellotge mundialment famós? Blackberry contesta: Philipp Hainhofer (1578-1647). Fa mig segle que es fabriquen ocells de plàstic que causen enuig a mig món. Pobres ocells, acabo d'esbrinar perquè no m'agraden gens, ni vius ni morts. Cucut, cucut, cucut, cucut. Potser ofegar el pit-roig en un got d'aigua... o fer-lo volar tirant-lo pel balcó. Si és un somni obrirà les ales i es convertirà en una oreneta, ara que aquí fa fred i elles busquen caliu i escalfor. Cucut, cucut, cucut, cucut, cucut. No és un somni. El cucut està més viu que mai i jo a la inversa. Són les cinc i només em queda treure el cap per la finestra i volar. I sí, ho faig, però despenjo el pitroig, aquest me l'emporto de festa i li donc la mala vida que m'ha donat ell... tota la nit. El dia que li espera.

Ser o no ser

Me encanta el desorden. Llegar y dejar las cosas, aquí y allá, sin pensar, al alzar. Luego hay que jugar a encontrarlo todo... cuando no hay prisa no pasa nada. La cama está llena de cosas, ropa y ropa, de ponerte y quitarte antes de salir [ahora no me cabe nada de nada]. Amontonar. Hace ilusión que aparezcan desapariciones cuando menos te lo esperas. Encontrar en los bolsillos: monedas, programas de festivales [PS 2011], gomas de borrar, el palo del chupa-chup, el ticket del peaje, tarjetas de visita, tapones de bolígrafo. Dejar las puertas abiertas sin pretenderlo [cosas que parece que dan rabia]. Tomar apuntes a medias. Hay quien persigue mis zapatos que siempre están fuera de lugar. Me gusta vivir en el caos limitado, limitado porque siempre hay que ponerle fin. Vivir en la confusión te ayuda a no aferrarte demasiado a nada.

Buzones basura

-Recibir cartas me hace feliz porque me recuerda que estamos juntos- dijo ella.

Per anar a dormir XXV

2 mesos

Últimament només penjo fotos de la Sofia. D'ella amb mi, d'ella amb l'entorn, d'ella. Serà perquè m'ocupa gairebé les 24h. Desconnecto quan marxo cap al màster (que ja s'acaba!) però no és un desconnectar de veritat... no em deixa oblidar-la ni un segon. I renego quan no puc fer res perquè acapara totes les meves hores, però al final sempre acabo preferint tenir-la al meu costat. Avui ha fet dos mesos i hem intentat que sortís somrient a la foto. S'ha aburrit de nosaltres... i no, no hem aconseguit aquest somriure. Té el seu caràcter!

S&S

9_06_12

Lesson FOUR

the pleasure of a good friendship

Lucia Be ilustration

Col·laboracions

L'Oriol Illa va demanar-me una fotografia per a la portada del seu nou llibre "Cròniques d'indignació", que va ser presentat el passat mes. Llegint el pròleg vaig visualitzar l'anàl·lisi d'un món, aquest moment històric, l'actual, que s'aguanta pels pèls i que l'Oriol, amb la delicadesa i la racionalitat que el caracteritza, posa en qüestió en cadascun dels capítols, que són el resultat dels posts que ha anat escribint entre els anys 2008-2011 per transmetre les seves opinions des del gran món fins a la petita Catalunya, la crisi econòmica i de globalització, i publica bones pràctiques, dolentes, i algunes d' indignades. Jo us ensenyo la foto de portada però sobre tot, us recomano la seva lectura. Ajuda a recordar que molts canvis són recents tot i que sembli que fa anys que es troben enquistats als països. I que l'ésser humà cau moltes vegades amb la mateixa pedra: la ineficàcia i la ineficiència.

Cròniques d'indignació. Esquerdes d'un món en qüestió.
Oriol Illa

Editorial Clavell

2012