Neus&Mariona

No sé què pot superar l'amor d'una mare per una filla tant desitjada.

Un any i mig

La reina de la casa avui ha fet un any i mig! La Sofia creix i aprèn de manera exponencial cada dia que passa. S'entera de tot, ho veu tot [crec que això és una qualitat força femenina], se surt amb la seva amb facilitat. Continua amb la seva faceta tan sociable, cosa que fa que s'aturi amb qualsevol del carrer a explicar-li la seva vida. Se m'entel·len els ulls només d'explicar-ho. La meva mare m'ho va dir ben clar, el quit de la qüestió és que ja no em puc plantejar la vida sense ella: forma part de les meves profunditats com si hagués existit sempre.

I seguint, ara que tot s'ha de compartir i així li fem saber diàriament, hem volgut compartir amb l'Odon una foto per a que recordin aquest moment on tots dos eren bebès, on tots dos formaven part de la mateixa bombolla de passió, la dels Mohedano Muñoz. 

No voldria deixar d'anomenar quatre cosetes d'aquestes que fa i ens fan tanta gràcia: es posa de puntetes per caminar, mira de reüll, li posa el xumet al germà quan plora, també li tira contes pel cap, obre portes, calaixos, encén llums, es menja les cremes, li encanten els contes, fa la croqueta, puja i baixa totes les rampes, fa cares, fa riure, s'estira pels terres de tot arreu, es distreu amb el Mic i la Dora, posa vídeos a l'Ipad, persegueix totes les pilotes i sobre tot, per sobre de tot, canta i canta i no deixa mai de cantar... 

Lampedusa: paradís del mediterrani

Pels pensaments, cavalls. Cavalls que corren lliurement pels prats d'Ullastret aliens a tot el que passa. Una mà s'agafa de la crinera i l'altra les rendes, amb tanta força que podria trencar-les per la por que provoca l'alçada i la potència de tal bèstia indomable. Sobre el cavall l'arma més poderosa és apretar les cames, la resta és qüestió d'agafar ritme i deixar-se seduïr mentre respires aire pur del camps verds, marrons, canyella, sorrencs, florits, segats, sembrats... depenent de la temporada de l'any. Dalt d'un cavall s'hauria de poder viure, jo seria molt feliç. Córrer, córrer, córrer i no parar.

Però Lampedusa els ha fet frenar de cop i adonar-se que no es pot escapar de res que passi pel sedaç del raciocini. Penso en el valor de la vida humana per aquelles i aquelles que fugen malgrat saber, que la barca que va sortir dies abans va fracassar en el seu propòsit. No sé què pensen els de l'altra banda. I quin poc valor a la vida els meus, que barca rera barca l'únic que fem és lamentar les males pràctiques polítiques que succeeixen a l'Europa Moderna [o potser hi va haver Medievo al segle XX i no en tinc idea]. No sé quin tipus de dirigents tenim, quina mena de persones són. No els coneixo. Mediatiàticament són del tot correctes [alguns ni això] però no em fan cap tipus de confiança. Ni uns ni altres. 

Taüts blancs i petits, moltíssims. Centenars de taüts plens de persones que només buscaven l'alè d'una vida millor per les seves famílies. Avui és un dia de merda. No sé com s'ha de fer però només sé que ho estem fent molt malament. Voldria pujar al cavall i no parar, i córrer lliurement pels prats d'Ullastret aliena a tot el que passa.

3 mesos

Ahir la metgessa ens va dir que l'Odon té bronquitis. Aquest temps boig, els aires acondicionats, la calor desmesurada, posar i treure la màniga llarga. L'Odon és un senyoret i haurem de tenir-lo a Ventolin uns dies. Malgrat això, la panxa plena ajuda a que la sessió surti rodada, i ens mostri el seu millor front arrugat... un clàssic. I no és que estigui enfadat, és que el noi és... seriós. L'Odon creix desmesuradament, segueix menjaire i vital, no para de bellugar-se. I riu quan li dediques unes paraules, no fan falta masses. I ja ha donat la volta com les croquetes!!! Aquest mes la paraula clau és: precoç.