Ara que tinc 37

"Vientos de salmos"

... León Felipe.

CAR l’exemple és allò que val

i has de ser exemplar en tot,

exemplar en tots els moments,

t’has d’anar oblidant de tu,

has de ser cadascun dels teus

i fer teua la seua pena

i fer teua la seua fúria,

i així seràs íntegrament,

als ulls de Déu i als ulls dels hòmens,

i seràs poble per a sempre.

Pena unànime, fúria unànime,

així varen nàixer els salms.

El temps que ve és un temps de salms,

solament perduren els salms

creuant els segles i els països.

Únicament el salm perdura,

i tocaràs mare en el salm.

Contra el dol, contra la injustícia,

contra la brutedad i la tristesa,

i contra la incivilitat,

agafa el salm i entona el salm,

car aquest és temps de salm.

No hi ha millor arma que el salm:

enderroca els murs i els enlaira,

desfà les ciutats i les fa,

i l’esperança està en el salm.

Vicent Andrés Estellés

«Llibre de Meravelles», Manuscrits de Burjassot-1

SALM. 'El terme (que ve del grec ψαλμόζ, traducció de l’hebreu mizmor), designa actualment només els cants d’ús cultual, bé que originàriament podia ésser de caràcter tant profà com sagrat. Hom desconeix la manera com eren cantats; les cantilenes sinagogals i la tradició litúrgica cristiana (salmòdia) no en reflecteixen l’estil primitiu. Els salms de lloança i d’aclamació acompanyaven la celebració diària del culte o la dels dies festius; els de súplica, amb la corresponent acció de gràcies, devien néixer, igual que els cants de victòria, en ocasió d’esdeveniments singulars, tant personals com de tot el poble'. Enciclopedia.cat