n'hi ha que es posen a celebrar el dia en que el seu gos va entrar a casa. d'altres celebren la caiguda de les dents dels infants o l'últim dia de l'any. a mi m'agrada celebrar la nit més curta de l'any veient-la passar des de la finestra de casa, conec d'altres que la viuen més intensament amb un cubata a la mà. de celebracions n'hi ha per donar i vendre, l'ultima i crec que força novedosa, és la festeta del NO bateig del Dídac, el passat dia 16 de novembre, en un parany que fa per a muntar-hi una església, l'altar ja està instal·lat per marcar-se unes bones sevillanes, tal com déu mana...
1 comentari:
esta claro, la cuestión es celebrar cosas, lo que sea y cuando sea. Si por mi fuera haria una fiestecilla cada mes. Comer bien y pasar un buen rato con los que quieres, que hay mejor que eso?
Publica un comentari a l'entrada