la era de la sida ja fa 27 anys que dura, tot i que per a mi, avui en fa 14. un alè fred em recorre la boca i els ulls se m'entelen al pensar en tot allò que l'acompanya: la tristesa de veure com mig món, i mig del meu món, s'esvaeix cada any una mica més. jo la cara la recordo, i la rialla, i el caos de les bosses plenes de coses. i la generositat d'algú que sense tenir res, ho donava tot... l'epidèmia continua i la recerca de vacunes i nous tractaments retro-virals tb, una de cal y otra, de arena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada