al sortir, una d'elles em va fer La Pregunta... "a tu, quina t'ha agradat més?" la resposta ja l'havia estat meditant per si un cop fora, assegudes amb una birreta a la mà, alguna tenia la curiositat d'esbrinar quines eren aquelles obres que els nostres subconscients havien seleccionat entre les 185 i que per tant, traspassant la frontera de la ordinareïtat, s'inquivien en els nostres petits cervells almenys durant un temps. ens vam trobar fora, assegudes amb la birreta en mà responent a La Pregunta com si haguéssim de respondre el misteri més gran que es pugui plantejar la humanitat. i sí, ho era: responíem l'enigmàtic món de les percepcions, de la química que es crea entre tu i allò que se't posa al davant, en aquest cas, fotografies. la meva proposta estava clara, la selecció que jo havia triat era en blanc i negre, senzilla i austera, dues fotos tendres i molt naturals alhora, que evidenciaven: la timidesa d'una nena turca acabada d'escolaritzar; i la sensibilitat d'un coreògraf rus centenari que s'asseia al costat de la seva dona. altres propostes corrien per la taula, quin plaer compartir diferents opinions amb totes elles.

3 comentaris:
Aquí la preguntona ;)
Ja t'he caçat, Soniete. El teu bloc ja és al meu. M'agrada.
Aquesta és la foto robada? intrusa
jijijijiji robada robada tampoco... la hice yO!
Publica un comentari a l'entrada