En Wingdings,

Nubes rosas contra días grises

remeis a 6€

d'Honors

m'han pujat els colors al veure QUI ha incorporat el link del meu blog en el seu: una eminència amb sabor a vi negre, intens i destacat, d'aquells que no necessiten carta de presentació. m'ha definit com a "poesia i joventut" (m'encanta!); jo no puc trobar millors paraules per definir-lo que les seves pròpies, recuperades d'un clàssic: Suaviter in forma, fortiter in re. Joan-Francesc, és un honor poder estar al teu costat de tant en tant.

Photo Call

VIQUIPÈDIA: "El photocall o photopportunity és una acció de relacions públiques. Els patrocinadors d'un esdeveniment conviden a persones famoses amb interès mediàtic. D'aquest mode, aconsegueixen la presència de la premsa, que pot fotografiar i entrevistar breument els famosos en una zona habilitada. Al mateix temps, obtenen publicitat de les seves marques, ja que aquesta zona està plena de logotips de les diferents marques promotores".
L'acte: celebració del 30è aniversari del CJB + Entrega Premis BCJ
Les celebrities: amics i amigues del CJB
La marca: CJB
El lema: NI sudem, NI ens conformem!
Alguns dels restultats:

Busca les 7 diferències

a la feina el 2008
a la feina el 2010

DBD

Alerta !
En el nou Diccionari Biogràfic de Dones podreu trobar un munt de sabers femenins identificats amb la vida i obra de 665 dones. Els camps de coneixement són variats, trobareu des de Carmen Amaya (bailaora s. XX) fins a Tudil·la (camperola s. X). Us animo a xafardejar, inclús a fer propostes mitjançant el seu web. Aquesta és una recerca feta per la Xarxa Vives d'Universitats, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i del Govern de les Illes Balears.

Un bon company de viatge, en globus.

Nota de tast: Color groc pàl·lid amb lleugers tons verdosos. Net i brillant. Abundant despreniment de fines bombolles, amb formació de corona. Aroma net amb matís afruitat i un lleuger to de criança. Sec, suau al paladar, complex en boca i bon equilibri gustatiu ...

Sugus: d'un temps, d'un país

L’imaginari col·lectiu ens diu que Sugus són caramels, tot i que aquesta paraula correspon al nom de marca d’un genèric de masticables durs. La popularitat del caramel va fer que qualsevol altre de masticable es denominés així. Es remunten als anys 80 quan l'empresa Wrigley els va importar (el seu origen és suís, ja que van ser creats el 1931 per Suchard). El seu nom prové de les llengües escandinaves suge que significa llepar. Els nascuts els setanta i vuitanta, no dubtaríem en incloure'ls com a punt comú que ens identifica com a infants d'una generació. Una festa infantil sense Sugus en aquella època és com un ordinador sense Internet avui. De forma majoritària, ens agradaven més els de pinya (blau) i maduixa (grana) que els de taronja (taronja) i llimona (groc); posteriorment van aparèixer els de cirera (vermell).

L'altre dia vam comprar un paquet a una benzinera, i les sorpreses van ser tres: la primera, la dificultat per treure l'embolcall, que abans era ben fàcil de treure. La segona, la desaparició del paperet blanc interior, que a vegades ens posàvem a la boca fent-li mossegades per treure’l després. I la tercera, i potser la més rellevant, el sabor no tenia res a veure. Res s'assemblava al record que teníem d’infants. Diuen que segones parts mai són bones. Així va ser el cas de Van Gaal al Barça. I molta gent es pregunta si ho serà per Artur Mas i el pinyol de tornada a la Generalitat de Catalunya. Serà que els Sugus són un producte d'una generació i d'un moment com tantes i tantes persones, coses o emocions?

A quatre mans amb Fabian Mohedano a Les idees no viuen sense organització .

Bona cacera!

L'Institut Català de les Dones (ICD) ha tingut, aquests últims 7 anys, un equip directiu de primera. Per la categoria, sí, totes elles tenen una immillorable capacitat per dur a terme aquesta tasca, de lideratge i responsabilitat, en la conducció de les polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya. Avui les he vist començant a recollir i fent valoracions. I, per començar, jo no puc més que agraïr-les la confiança que m'han donat en tot aquest temps... i no faré cap llista de tot allò que han fet (que és molt) i de com ho han fet (que és amb molta dedicació), el que vull dir és que ha estat un plaer treballar amb elles, de tu a tu, veure-les de reunions, entre passadissos, il·lusionant-se per aquest gran projecte que és l'ICD del que sempre han fet bandera, poderosament, des de les dones i per a les dones. Les trobaré molt a faltar. Bona cacera!

D'esquerra a dreta: Mercè Fernàndez (adjunta a la presidenta), Marta Selva (presidenta), Conxa Royo (gerent) i Anna Solà (directora executiva).

Ulleres blanques

De tant en tant no va gens malament un canvi de pentinat o una renovació de vestuari. Necessito un canvi. Tot i així, sóc fidel al meu tarannà i em passo a l'extrem, inundant aquest blog de claror, ara que també busco entre aparadors, ulleres blanques.

Déjà vu

Però aquestes són de Betty Hahn, no del Servicio Estación.

Canvis

Avui navego i navego en un mar de pensaments. Canvis per totes bandes. Canvis que es plantegen en qüestió de minuts. Canvis que fan anar de costat a costat, frenada per les aigües d'un fons marí intranquil. Si les coses no passen per que sí, avui desitjaria que res tingués sentit. Em sento dins una bombolla que em priva de llibertat, no és més que un relfex, proper, del futur que s'anuncia com el pregó, alt i fort, a les 12h en plè migdia.

Seguirem somiant...

25N

E Talking

talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking talking

L'activitat del volcà

A vegades les coses més senzilles són les que traspassen totes les fronteres... inclosos els murs que ens construïm per a que res no ens afecti. Algú pensarà que és estrany, però feia temps que no plorava (bé, si no compten els ulls entelats d'ahir fruit de l’anunci de la Marató de TV3 d'enguany). Potser sí que alguna cosa estigui canviant, o pot ser que la passió s’alimenta d'un volcà intern que, en plena erupció, aboca pedres precioses a la superfície. I ara està una mica adormit... però tens raó, no vol dir que hagi perdut el seu encant, que no sigui especial, o que hagi oblidat quina és la seva naturalesa. Deixa’l que gaudeixi una mica d’aquest moment de descans...

De director a actor principal

Luis García Berlanga moria la matinada del passat dissabte als 89 anys. El seu últim treball al món audiovisual no el feia com a director sinó com a protagonista d'aquesta campanya [que per cert, m'encanta] promocionada per Metges Sense Fronteres aquest mateix més de novembre. Berlanga proposa a l'espectador recuperar de l'oblid enfermetats de les que no se'n parla, invisibles als mitjans i a la població en general. També han participat en aquesta acció publicitària altres famosos i famoses que ajuden a donar notorietat i crear interès, entre ells Manel Fuentes, Ferran Adrià, Pilar Bardem, Núria Espert, Andreu Buenafuente, Pau Donés, Alejandro Sanz, entre d'altres. Us animo a veure'l, és d'una sensibilitat indescriptible i juga amb l'humor del famós Berlanga, no menys indescriptible.

El vaso se ha roto

Foto: Kris Atomic

Santification Party

La Vichisoisse de la Vicky

La predicció

S’intueixen marejades i vents de Llevant els propers anys a tot el planeta terra. Ambient sacsejat i calorós amb algunes bandes ultracapitalistes i neoliberals a la majoria dels països. Serà a partir del 28N que la inestabilitat augmentarà a les zones properes, en especial les poblacions catalanes, amb canvis que de moment, són incerts. Avui, pluges torrencials a la zona oest, sobre Washington principalment, provocant destrosses d’uns 50 escons. Més informació sobre el temporal d’avui a les 13’00h UTC-5, 18’00h WET.

La antesala de la felicidad...

Casa en venda directe de particular. Casa de pedra acabada de rehabilitar, de disseny i per estrenar.
 Situada en un dels carrers més tranquils del poble, dins del nucli urbà. 70 metres quadrats, amb molt d’encant. Materials emprats: Pedra, fusta, ferro i vidre. Distribució en tres nivells: Planta baixa amb un espai diàfan amb lavabo / 1r pis amb cuina i sala d’estar / Golfes amb dues habitacions amb vistes i bany = 380.000€

Saliendo de la psicosis

Sandy Skoglund

Un any després...

No sé de quin color haurien estat avui els teus guants: a conjunt amb el barret i la bufanda, per suposat, suaus i gustosos fets amb la millor llana de Galícia. No sé de quin humor haguessis arribat: depenent del grau de llunyania de la última manifestació a la que hauries assistit, exercint els teus drets i fent saber les teves opinions altaveu en mà. No sé on ets, si sobre meu, si a la meva dreta o esquerra, si pots veure com et dedico els meus brindis a la majoria de les nostres trobades. L’únic que et puc dir és que et trobem a faltar, un petonàs i nosvemos!

Que tingui sort,

"...Estima el teu ofici, la teva vocació, la teva estrella, allò pel qual serveixes, allò en el qual et sents un entre els homes. Esforça't en la teva tasca com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que hi poses, de cada cop del teu martell, en depengués la salvació de la humanitat. Car en depèn, creu-me. Si oblidat de tu mateix fas tot el que pots en teu treball, fas més que un emperador que regís automàticament els seus estats; fas més que el qui inventa teories universals només per satisfer la seva vanitat, fas més que el polític, que l'agitador, que el qui governa. Pots negligir tot això i l'adobament del món. El món s'arreglaria bé tot sol, només que tothom fes el seu deure amb amor a casa seva..."

Joan Maragall

"L'enxaneta"

La plaça gran de la vila

es plena de gom a gom!

brandant el castell s'enfila

i a l'entorn cridant s'apila

per aguantar-lo tothom.

-Amunt va!- i fent esqueneta

cap amunt hi pugen tots;

sols hi manca l'enxaneta

que abraça a sa mare inquieta

estremint-la amb sos sanglots.

-Amunt fins al cel!- febrosa

la gent crida amenaçant;

i sa mare tremolosa

l'empeny, i mira'l no gosa

i el nen va pujant... pujant.

Ja és dalt. Y el pobret somreia

quan la torre cau d'arrel;

i encara, morint se'l veia

com alçant els brassets deia

- Si mare, amunt fins al cel!.

Àngel Guimerà, 1949

09.10.10

Spanish Chorizo

Com que la programació de la tele és merda pura, literalment, a casa estem veient sèries baixades d’internet. L’actual és una americana: Los Soprano que veiem doblada en castellà perquè no em trobat en lloc una V.O.S que ens permeti captar la intenció original de les escenes. Som conscients que ens perdem grans moments interpretatius, del protagonista principal sobre tot, un capullo entranyable que és el capo d’una família de la màfia de Nova York. També es tradueixen frases fetes americanes que no queden bé, l'argot de l’ofici i altres paraules que, sense saber-ne, veiem que no entren ni amb calçador.
Llegia el nou Projecte de Llei del Cinema buscant aferrissadament informació sobre el % de les pel•lícules que hauran de passar-se a les sales de cinema en V.O.S. (ja sigui subtitulades en català o en castellà). Encara segueixo buscant.
Avui mateix el 20 minutos publica “Más de la mitad de los españoles no habla inglés y no se sienten en desventaja por ello”. En fi, poques paraules més (ni en català, ni en castellà, ni en anglès) puc afegir.

Si la meva àvia va aprendre francès escoltant la ràdio, jo no em cansaré de repetir que la versió original subtitulada és el mètode del s.XXI per aprendre anglès.

salut !

XVI Fira Medieval de Peratallada (2 i 3 oct 2010)

Escola Ginesta

Ahir va tenir lloc un acte homenatge, al meu barri, el barri de la Guineueta. L’homenatjada era una de les meves mestres de l’EGB: la Senyoreta Joana. L’acte va aplegar mestres, exalumnes, els i les filles d’aquests exalumnes, pares i mares i gent del barri que s’ha estimat aquesta gran escola, l’Escola Ginesta. Una escola definida com a catalana i cristiana (un mossèn va iniciar aquest projecte el 1965) que reunia a nois i noies tant del barri com nou vinguts, amb la finalitat de transmetre una educació en valors, progressista i catalana.
Sempre he estat orgullosa de la meva escola, sobre tot, per ser familiar. Només hi havia una línia per curs i l’alumnat es coneixia, de P3 a 8è, amb noms i cognoms. Amb els anys he entès el seu mètode: “pràctiques pedagògiques orientades al desenvolupament global de la persona, basades en el respecte per la personalitat de l'infant i la seva llibertat, i promotores de la participació activa dels infants en el seu propi aprenentatge”, és a dir, una escola que utilitzava les eines del moviment de renovació pedagògica. També es cert que sempre he relacionat l’estil característic de la meva escola amb l’entitat amb la que més tard vaig formar part, l’Agrupament Escola Roland Philipps: escoles de participació.
Vaig retrobar-me amb la meva quinta... quina emoció! L’any ‘92 fèiem l’últim curs de l’EGB. Varem veure les antigues classes, les anècdotes llunyanes semblaven apropar-se com si fossin recents. Alguns havien canviat, d’altres havien millorat, d’altres eren igual a com els vaig deixar aquell any de les olimpíades. Quin plaer retrobar-me amb els i les que algun dia van ser tant importants, i alhora imprescindibles, a la meva vida.

29S

Plagios VS influencias

Mariona Gen en Privalia VS Philippe Halsman, Dalí Atomicus

2010 - 1948