Escola Ginesta

Ahir va tenir lloc un acte homenatge, al meu barri, el barri de la Guineueta. L’homenatjada era una de les meves mestres de l’EGB: la Senyoreta Joana. L’acte va aplegar mestres, exalumnes, els i les filles d’aquests exalumnes, pares i mares i gent del barri que s’ha estimat aquesta gran escola, l’Escola Ginesta. Una escola definida com a catalana i cristiana (un mossèn va iniciar aquest projecte el 1965) que reunia a nois i noies tant del barri com nou vinguts, amb la finalitat de transmetre una educació en valors, progressista i catalana.
Sempre he estat orgullosa de la meva escola, sobre tot, per ser familiar. Només hi havia una línia per curs i l’alumnat es coneixia, de P3 a 8è, amb noms i cognoms. Amb els anys he entès el seu mètode: “pràctiques pedagògiques orientades al desenvolupament global de la persona, basades en el respecte per la personalitat de l'infant i la seva llibertat, i promotores de la participació activa dels infants en el seu propi aprenentatge”, és a dir, una escola que utilitzava les eines del moviment de renovació pedagògica. També es cert que sempre he relacionat l’estil característic de la meva escola amb l’entitat amb la que més tard vaig formar part, l’Agrupament Escola Roland Philipps: escoles de participació.
Vaig retrobar-me amb la meva quinta... quina emoció! L’any ‘92 fèiem l’últim curs de l’EGB. Varem veure les antigues classes, les anècdotes llunyanes semblaven apropar-se com si fossin recents. Alguns havien canviat, d’altres havien millorat, d’altres eren igual a com els vaig deixar aquell any de les olimpíades. Quin plaer retrobar-me amb els i les que algun dia van ser tant importants, i alhora imprescindibles, a la meva vida.