Tu vida en 10 preguntas

1. Cómo es tu casa? (El lugar donde pasas la mayor parte del tiempo...)
2. Tienes herman@s? Te llevas bien?
3. Porqué te dejó tu último novi@?
4. Cuáles són tus aficiones?
5. Cómo conociste a los amig@s con los que vas?
6. Estás asociad@ a alguna entidad?
7. Dónde vives?
8. Qué has estudiado?
9. Cuántas horas duermes?
10. Tienes Black Berry?

Hi ha camins...

... que no porten precisament a ROMA, més aviat al seu invers.

Sant Jordi passat per aigua

Gent com tu

Però jo vull córrer món… vull anar amb el vent… vull conèixer altres terres, vull conèixer gent… gent com tu, que ho donaria tot per veure somriure als altres. Gent com tu, que sempre està disposada a estirar la mà sense pensar en ell mateix. Gent com tu, amb qui no em cansaria mai d’engegar projectes, perquè quan jo em canso ets tu qui pren la iniciativa, i quan em vull aturar m’animes a continuar. Gent com tu, sensible. Senzilla. Propera. Compromesa. Professional. Empàtica. Entusiasta. Gent enamorada de la vida… almenys últimament! Gent que, tot i haver entrat a la meva vida molt tard, només puc desitjar que no en surti mai...

Estem en contacte!

Míriam & Chaplin

Produccions Ateneu Roig presenta...

Després d'uns mesos fent bullir l'olla, l'Ateneu Roig ha preparat una exquisita recepta on els ingredients principals es fusionen mitjançant l'experimentació, i on l'objectiu final és que tothom gaudeixi a taula amb aquesta gran família que ja és l'Ateneu Roig... Gaudiu-la!

Be runner my friend!

El diumenge vaig participar a la meva primera cursa: la cursa de bombers [10 km]. Per ser la primera, algú diria que 10 km és una mica esbojarrat i m'hagués recomanat haver començat amb una de 5 km, que són les curses que serveixen d'entrenament per a les següents. Vaig al·lucinar una mica per com era de diversa i variada aquesta activitat. Quan penses en una cursa, o almenys era el concepte que jo tenia, imagines unes màquines de córrer humanes que, a la que el marcador es posa en marxa, no veuen més que una pancarta que diu ARRIBADA. Doncs no! A les curses, almenys a aquesta, hi ha gent de totes les edats; també mares emputxant carros amb la seva criatura; altres pares arrossegant carros carregats de ciratures (3 en 1!); jovent competitiu posant el crono a l'hora i col·locant-se la màquina de pulsacions; col·legues que van en grup a petar la xerrada; etc. M'ha semblat un espai de trobada molt popular i un dels aspectes que millor he valorat a posteriori és COM el públic (veïns i veïnes amb tota la família a peu de carrer, o des dels seus balcons) motivava als i les corredores al passar, aplaudint, animant-los amb aquelles frases tant típiques de "vinga, que ja s'acaba!", "vinga, que tu pots!", aquelles expressions que jo mateixa utilitzava quan era cap a l'agrupament i els Castors, el grup dels i les més petites, es cansaven de portar la motxilla a sobre al caminar. A més, és important trobar un bon tàndem amb qui puguis recolzar-te anímicament de tant en tant quan les cames flaquegen (aúpa Elena!), i és clar, no s'ha d'oblidar que la tradició estableix que després d'una bona cursa hi ha també una bona celebració, i no us penseu que es poca cosa, és un dels factors més motivadors per posar-se a córrer.

Dedicat al BE RUNNER MY FRIEND TEAM. Visca Esparta!

Per anar a dormir V

Espejos

Espejos que te recuerdan quién eres y de donde vienes. Espejos en los que a veces ni te reconoces. Espejos en los que te reencuentras de nuevo y te sorprendes de ti misma. Espejos que hablan sin palabras y en sus profundidades vuelves a revivir lo que fué y lo que siempre será. Espejos sinceros, inquebrantables, cristalinos, espejos rotos, únicos, de siempre. Tu otro yo, alguien que se empeña en hacerte protagonista. Espejos por todas partes... que te ofrecen rastros imposibles de olvidar.

El 4rt model: Bilateral Simètric.

A vegades no puc entendre per què és tan complicada la comunicació humana. Per què ens entestem a enrocar-nos en un punt de vista únic i exclusiu, que és el nostre. Anem generant pollastres arreu degut a això, a no fer l'exercici d'esforçar-nos a entendre la posició de la persona que tenim al davant. Quan parlem d'aquest tema en l'àmbit de les relacions públiques ens trametem als quatre models dels Srs. Grunig i Hunt (84'), que van teoritzar sobre les diferents formes d'establir vincles entre persones, empreses, etc. L'últim d'aquests models és l'únic que no parla de la comunicació com a eina de PERSUASSIÓ de l'altre... és el model on les persones, les organitzacions, empreses, institucions s'adapten les unes a les altres, on ningú surt perdent sino que tothom guanya. Últimament tinc la sensació que en comptes d'anar endavant anem enrere, llegeixo textos que tenen més de cent anys i ens donen, com diria la meva mare, sopas con ondas.

Hoy es hoy

Puede que no tengas mucho tiempo para pensar, pero es que no te hace falta, no lo necesitas. Sólo tienes que levantarte de buena mañana y caminar, mirar a tu alrededor y aprender de todo lo que ves... a la izquierda y a la derecha. Ahora: prohibido mirar excesivamente hacia delante, y mucho menos hacia atrás. Esa es la receta de la verdadera felicidad.