Dirige mi vida sin ella saberlo, le pone el mejor guión porque sus palabras llegan al fondo de mi corazón. La caracteriza para mí, a mi conveniencia. Siempre dice verdades como puños. Verdades dolorosas. Verdades vividas en primera persona. Su frase preferida es “tu vales mucho”, y hace de coche escoba recojiendo las migajas cuando las cosas no van bien. Se preocupa por nosotras… indefinidamente, incondicionalmente. Es la estrella que guía mi camino y que me da ánimos para seguir. Es única, imprescindible. Siempre está disponible… no hay hora que no la tenga para mi. Sin ella yo no sería la que soy ahora, y nunca se lo he dicho. Y cuando se cuida un poquito está tan, taaaaaan guapa... te quiero mucho.
16 comentaris:
Ai, les mares... tens raó, els hi hauriem de dir molt més sobint tot el que les estimem..
Per cert, us assembleu molt no?
... ella és molt més guapa que jo.
;)
De madre guapa, hija guapa!
Ni Coixet ni leches...és TA MARE i no l'has de comparar amb ningú...i menys amb la Coixet ( que no tinc gaires bones referències d'aquesta dona!!!!)
I estic totalment d'acord...mare guapa, filla guapa!
jajajajajaja bueno... només pretenia fer un símil amb la direcció de cinema, que s'ha de dir TOT!
;)
Això es lo de sempre. Es saber estar, si la filla es maca es perquè la mare ho es també. A mi em passa el mateix de petit em deia: "Eres más guapo que siete soles juntos". i es quedaba tan tranquila.
jajajajjajjaja ostres Lluís... a mi només em deia "ERES MAS GUAPA QUE 1 SOL..." a tu 6!!!!! jaja
volia dir 7, Lluís!!!!
Quines coses tan maques!!! I no cal que li diguis tot això... perquè ella ho sap. El més autèntic, si més no per a mi, és el que se sap sense haver de fer servir les paraules.
... no li diré. :)
un petonàs Sònia.
ets la millor Sònia jejeje
Ostras! No la había reconocido! Con ese ZOOOMMM que le has hecho!
Está mal dar consejos, pero díselo a la cara: Te quiero mama; ahora entiendo lo importante que es oírlo… mira que mi madre me lo ha dicho veces...
(ups! acabo de leer los últimos comentarios... siento discrepar en lo que habeis dicho)
Ei! m'estreno amb el meu primer comentari però no me n'he pogut estar, i no és per a tu, sinó per a la teva mare: VICTÒRIA, M'ENCANTARIA QUE LA MEVA FILLA PUGUÉS ALGUN DIA PENSAR I DIR DE MI EL QUE T'HA DIT A TU LA TEVA. FELICITATS!
Anna... ho dirà.
:)
Sonia la mare ho ha vist
Sonia dice la victoria que el que has escrito es muy bonito
Publica un comentari a l'entrada