diumenge, 18 de març del 2012

Compartir és viure

Sempre he pensat que les persones que mereixen més reconeixement per part meva són els [i les] mestres, els que han anat passant per les nostres vides any rere any, aquells que ens han traslladat els seus coneixements. Per despresos: per confiar-nos els seus sabers sense reticències, oberts a interpretar i reinterpretar les seves opinions i pensaments oferint-nos la oportunitat de participar-hi. Per savis: per posar-ho constantment en pràctica, a cada minut del dia. Per pacients: per no tirar la tovallola en la lluita contra la ignorància i la impaciència de les generacions més joves. I el més important és que aquests mestres no només es troben a les aules... parant l'orella els pots trobar viralejant vídeos com aquest, del que us faig partíceps.


5 comentaris:

Glow ha dit...

Gràcies per compartir...

lasoniete ha dit...

:)

Polen de Amapolas ha dit...

aquest video toa molt la fibra...hi haurà qui el critiqui, però diu veritats com un piano.

Recordo quan el vaig veure, en especial allò de "veste'n a viure a una altre ciutat". Per aquell aleshores pensva que això, hauria de ser una experiència per viure..

M'ha encantat tornar a veure el vídeo. I si, imprescindible fer servir crema solar...

La vida és una successió de fets. Per tant, ànims, que les coses passen, però només mirant endarrera sabrem què ens va deparar el destí.

Comença el compte enrera per a que tu comencis a reviure la vida i et percatis d'aquelles petites coses invisibles als nostres ulls, de la mà de la teva menuda.

lasoniete ha dit...

què encertat tot el que dius Gemma ! La vida és una successió de fets que no seria el mateix sino poguéssim viure'ls en bona companyia.

Un petonàs from bcn!
Pd. Tb he pensat sempre en l'experiència de viure en una altra ciutat... te m'has adelantat!

;)

Polen de Amapolas ha dit...

si..sense saber-ho i mira ara! jeje

petons