11

Crec que aquest ha estat el mes més cansat... ha fet 11 mesos! Per sobre de tot: vol caminar. Vol ser independent i autònoma, però no pot. Llavors tira dels meus dits per a que l’agafi de les mans i treu panxa per davant, fent camí i xafardejant totes les habitacions de la casa. És taaaaan divertida. M’encanto veient com escolta les meves paraules, com entén frases senceres i com ho tira tot a terra, com sap que el telèfon serveix per posar-se’l a l’orella i parlar, com asseguda gira com un rellotge. Com senyala i fa palmetes estigui contenta o enfadada. Com li surten les dents [separades]. Com juga a futbol i atina. Com xerra, a la seva manera, pels descosits. Com es tapa les orelles en aquell precís moment en que... fa caca. Sí sí, ara tot fa molta gràcia. I jo doncs què he de fer...

riure !