Avui especialment penso en ella, la meva filla. En ella quan sigui més gran. Quan tingui 20 anys, i entengui com les lluites de les predecessores han ajudat a que ella i milers com ella, dones del món de moltes generacions, ocupin el mateix lloc privilegiat... que els homes. Avui, a 2013, li explicaria que resten moltes coses per fer, que la lluita encara continua. Que malauradament jugo un paper diferent als dels meus companys. Que les relacions entre sexes, degut al gènere, no son igualitàries. Que la meva lluita ja no és la de les dones de fa dècades, ara és menys visible i punyent però està present en cadascuna de les meves accions, fomentant un canvi en les consciències. I que sí, que sortim al carrer en el dia d'avui a reivindicar el que també és nostre i des de la prehistòria ens va ser negat. Feliç dia de les dones a totes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada