aquesta va arribar després de la públicació d’una de les seves novel·les més ambicioses i brillants, una de les més complexes, la que em va desbordar en un COU ja oblidat: Mirall trencat. Semblava de seda i altres contes és, per tant, una obra que passa desapercebuda dins la seva trajectòria literària, la òbvien algunes de les seves biografies. segurament els contes siguin escrits transversals per a qualsevol persona escriptora, permeten fusionar-se després de llargs períodes de temps, aquests van ser escrits des de la guerra fins a la mort del seu estimat Armand Obiols (Joan Prat i Esteve). m’ha fet gràcia el fet que justament fós publicat al ’78, any que jo vaig néixer. què deuria estar fent Mercè Rodoreda el 23 d’abril de 1978... potser rellegint el primer exemplar de la publicació que va caure a les meves mans, per sorpresa, aquest 23 d’abril, any del centenari del naixement de l’escriptora. 
2 comentaris:
reinaaaaaaaaaaaaa,
vull saber de tu en viu i directe! tot i que el teu blog m'encanta ;)
espero que vagi tot molt bé, que te lo mereces pendona!!
muakas
mercè rodoreda... més català impossible!! em dóna certa enveja aquesta celebració vostra tan bonica, la veritat. anyway. un saludo pendona!! (no he empezado yo, eh?)
Publica un comentari a l'entrada