dimecres, 11 de juny del 2008

no cal que diguis res

per natura, el llenguatge no verbal no es pot reprimir. s'educa en aquesta represió quan es tracta de convèncer, guanyar, o transmetre alguna cosa previament calculada. però continuo pensant que hi ha una part d'aquest llenguatge que aflora innatament, en un moment de tensió, de timidesa, afloren totes aquestes senyals que ensenyen què és el que sent l'interior.
fixeu-vos aqui, una taula presidencial amb quatre dones. la tercera començant per l'esquerra és la de la segona imatge. el somriure natural, el gest popular que indica el dit polze. la mirada transparent i compromesa amb la del costat. la comoditat amb la que mostra la seva posició a la taula.
podria no haver dit res, només amb el que expressava el seu cos era suficient. les jornades de treball: Pacte Nacional per a la Immigració van ser tot un èxit, més èxit el meu poder estar allà fent fotos a totes elles, grans veus femenines amb moltes coses interessants a dir.

1 comentari:

Anònim ha dit...

yo quiero ver esas fotos eeeh!!
cuando puedas taemelas :)
petonets!!