dilluns, 18 d’octubre del 2010

"L'enxaneta"


La plaça gran de la vila
es plena de gom a gom!
brandant el castell s'enfila
i a l'entorn cridant s'apila
per aguantar-lo tothom.

-Amunt va!- i fent esqueneta
cap amunt hi pugen tots;
sols hi manca l'enxaneta
que abraça a sa mare inquieta
estremint-la amb sos sanglots.

-Amunt fins al cel!- febrosa
la gent crida amenaçant;
i sa mare tremolosa
l'empeny, i mira'l no gosa
i el nen va pujant... pujant.

Ja és dalt. Y el pobret somreia
quan la torre cau d'arrel;
i encara, morint se'l veia
com alçant els brassets deia
- Si mare, amunt fins al cel!.

Àngel Guimerà, 1949

3 comentaris:

m@ri ha dit...

Sonia... es muy triste... demasiado triste...

lasoniete ha dit...

Dan mucho miedo. Mucho mucho miedo...

Glow ha dit...

mare meva... quin patir...