La meva assessora musical envia avui aquest link, una cançó de Nils Frahm que casa exactament amb el que sento. Un dia gris, reprimit, silenciós, on el piano sona amb notes tristes. Un dia per apretar a córrer al ritme de la pluja o per mirar-se-la darrere la finestra, veient passar peus mullats amb sons de campanes, caps incògnits que venen i van un darrere l'altre. Tot i que es diu Tristana, ella l'ha batejat així... gaudiu en silenci d'aquests 6'12 minuts d'elegància.
1 comentari:
El meu assessor avui em recomana Library Tapes com a cançó màgica per superar els dies de pluja.
A aquestes alçades de la nit, aquesta seria la meva melodia. Quina sort que m'hhagi assessorat :).
Demà es preveu que el cel segueixi plorant, així que no deixis d'escoltar-la.
http://www.youtube.com/watch?v=PId1p8qfetc
Publica un comentari a l'entrada