L'any passat vaig tenir l'oportunitat de viatjar a Galícia. Ja hi havia anat, anys enrere, quan la UAB va organitzar un viatge d'estudiants per netejar les platges de txapapote després del malaurat accident del Prestige. Del quitrà ja ni se'n parla, res més lluny i més desgraciat per un paisatge que enamora cantonada rera cantonada. Enguany hi he tornat, i tornaré el següent. I si pot ser a la mateixa casa, amb la mateixa gent. Revivint el Che, el Pazo, el veïnat que cull patates, regala ous i dona rienda suelta a la llengua quan troba foranis que s'apropen a les seves terres. I a ella, que també hi tenia vincle directe. Paisatges lunars, marins, plens d'un blau intens, descatalogat. Detalls carrinclons propis d'altres temps ja oblidats. Gràcies al príncep de Broño per la seva hospitalitat i per ser un amfitrió de primera.
2 comentaris:
M'encantes les fotos ;)
estrenant la meva càmera nova.. quina ilu! com una nena amb sabates noves... :)
Publica un comentari a l'entrada