Dimecres de cendra

La religió catòlica ja no és el que era. Avui, una pregunta a l'aire, dins el despatx: ¿algú sap la història del dimecres de cendra? Una, la de la meva esquerra, ho ha vinculat directament a una festa pagana. Com no, havia de ser ella, l'Eva. L'Anna ha baixat el cap sota l'ala i s'ha posat a riure "per lo bajini" del pal... "a mi no em pregunteu". A la Marta li ha entrat l'atac de riure al veure semblant espectacle. La Montse s'ha apuntat al club de les "no sabe, no contesta" i al manetes, que en aquell moment estava penjant quadres a l'oficina, li ha motivat el tema i s'ha apuntat a la festa, declarant-se ateu des de feia ja uns quants anys. Finalment, l'enciclopèdia del segle XXI -Sra. Viquipèdia- ens ha donat la resposta... Avui comença la Quaresma que dura 7 setmanes (40 dies). Diuen que avui és dia de dejuni i abstinència, dia d'anar a missa a beneïr-se amb cendra i rams de l'any passat (algú guarda els palmons, i més, d'un any per a un altre!) i és a la missa on se'ns recordarà "Pols ets, i en pols et convertiràs", paraules simbòliques que venen a commemorar la caducitat de la condició humana. I la guinda la posem enterrant la sardina (que també és fa avui), moment que acomiada els carnavals i ens recorda l'abstinència i la fi del divertimento que tot just comença... Que Déu ens agafi confessats, i confessades.