por si quedaba alguna duda...

CAJB & CJB

no renunciïs a res que et vingui de gust fer per altres persones, aquest seria el Late Motive que em vaig emportar de la festa de comiat que el CAJB & CJB van organitzar ahir en motiu del canvi d’emplaçament que tindrà lloc ara, a finals de desembre.
l’equipament i la plataforma es traslladen al “rovell de l’ou” tal com va explicar el seu director, Santi Caño, amb polar Tribord i una comoditat que encara no me’l crec quan, un cop amb el pica pica a la mà em comentava que havia estat força nerviós durant la presentació. el rovell de l’ou és a Gràcia, un nou districte que es trobarà inmers en el moviment associatiu juvenil en poques setmanes, espero que la vila ens aculli millor que el veïnat de l’Eixample, tot s’ha de dir.
moltes felicitats a tot l’equip per l’organització i concepció de l’acte que va ser un triomf per totes bandes, jo em quedo amb la satisfacció de veure les meves cares allà i sentir-me de nou com a casa, ara que ja m’he independitzat del Casal... però una sempre torna a casa per nadal així que no renunciaré al soparillu enguany!

izwi lethemba

és una coral proactiva que ha decidit avançar-se a que algú, algun dia, els enviï quatre europeus carregats de llibres i els montin un parell d'escoles al poble. la coral no vol esperar a que algú extern es decideixi i ha vingut a buscar-se les castanyes. 29 persones damunt l'escenari amalgamades com si fóssin una única. una única veu formada per 29 persones... aquest és el nom que reb la coral: IZWI LETHEMBA "la veu de l'esperança" va arribar de sudàfrica a Barcelona havent planificat un conjunt de concerts per la ciutat i l'àrea metropolitana, amb el suport i l'ajud incondicional d'un català que en missió religiosa, es va situar allà. a més a més, la coral també va interpretar un conjunt de coreografies i dances del sud i del nord del país, vestits amb les robes tradicionals del nord, i del sud. impressionant, els pèls de punta, vaja.

Lecciones

La Pregunta

al sortir, una d'elles em va fer La Pregunta... "a tu, quina t'ha agradat més?" la resposta ja l'havia estat meditant per si un cop fora, assegudes amb una birreta a la mà, alguna tenia la curiositat d'esbrinar quines eren aquelles obres que els nostres subconscients havien seleccionat entre les 185 i que per tant, traspassant la frontera de la ordinareïtat, s'inquivien en els nostres petits cervells almenys durant un temps. ens vam trobar fora, assegudes amb la birreta en mà responent a La Pregunta com si haguéssim de respondre el misteri més gran que es pugui plantejar la humanitat. i sí, ho era: responíem l'enigmàtic món de les percepcions, de la química que es crea entre tu i allò que se't posa al davant, en aquest cas, fotografies. la meva proposta estava clara, la selecció que jo havia triat era en blanc i negre, senzilla i austera, dues fotos tendres i molt naturals alhora, que evidenciaven: la timidesa d'una nena turca acabada d'escolaritzar; i la sensibilitat d'un coreògraf rus centenari que s'asseia al costat de la seva dona. altres propostes corrien per la taula, quin plaer compartir diferents opinions amb totes elles.

Word Press Photo 08. CCCB fins el 14 de desembre.

els desembres i la Rodoreda

Aquest és el segon desembre que la Rodoreda es creua a la meva vida. Desembres n'hi ha molts però Rodoreda només n'hi ha una, i crec que la història no podria repetir una altra personalitat com aquesta. Inclús ella mateixa es defineix en boca pròpia...: "Tinc un caràcter bastant dolent. Generalment, quan sembla que estic contenta, estic d'un humor de mil dimonis, i, al revés; sóc quieta i violenta, apassionada i serena, innocent i complicada". Com m'agrada, amb aquesta frase es converteix en una més de les seves personatges, amb totes les contradiccions internes que les fan, alhora, dones de carn i ossos. 3 dones es van apropar ahir a la obra de l'autora, i a la vida, i al seu saber fer desde 3 perspectives ben diferenciades: la sinceritat de Montserrat Abelló, el carisma de l' Imma Monsó i la placidesa de Najat El Hachmi. La foto me la passaran la setmana vinent... jo, no en tinc!

14 anys d'un 1 de desembre...

la era de la sida ja fa 27 anys que dura, tot i que per a mi, avui en fa 14. un alè fred em recorre la boca i els ulls se m'entelen al pensar en tot allò que l'acompanya: la tristesa de veure com mig món, i mig del meu món, s'esvaeix cada any una mica més. jo la cara la recordo, i la rialla, i el caos de les bosses plenes de coses. i la generositat d'algú que sense tenir res, ho donava tot... l'epidèmia continua i la recerca de vacunes i nous tractaments retro-virals tb, una de cal y otra, de arena.

el dia del NO bateig

n'hi ha que es posen a celebrar el dia en que el seu gos va entrar a casa. d'altres celebren la caiguda de les dents dels infants o l'últim dia de l'any. a mi m'agrada celebrar la nit més curta de l'any veient-la passar des de la finestra de casa, conec d'altres que la viuen més intensament amb un cubata a la mà. de celebracions n'hi ha per donar i vendre, l'ultima i crec que força novedosa, és la festeta del NO bateig del Dídac, el passat dia 16 de novembre, en un parany que fa per a muntar-hi una església, l'altar ja està instal·lat per marcar-se unes bones sevillanes, tal com déu mana...

para subir el ánimo

Me atrajo desde el primer momento. Fué un guiño de ojo el primer contacto y curiosamente, de otras formas y maneras, siempre los consumí antes. Estaba en la cocina, mirándome atentamente, sin apartar la vista. Me vinieron unas ganas tremendas de acercarme y meter la nariz, averiguar un poco más… desprendería un aire fresco? ácido? afrutado? Reprimí instintos y me marché de nuevo a la oficina, a fantasear sobre él mientras la jefa pedía las correcciones del programa del siguiente acto. Entre acto y acto, entre pasillos, para subir el ánimo, sentirte bien, activa y motivada para continuar hoy, y mañana. En un momento de arrebato salí apresurada y sí, allí seguía… sabor naranja, burbujeante, levantando ánimos… ibuprofeno granulado efervescente. menudo descubrimiento, 100% recomendado. cuidado que vicia...

Estadio del Espejo

"esa primera identificación ante el espejo (entre los 6-18 meses de edad) es clave para la formación del yo, es literalmente originaria y fundadora de la serie de identificaciones que le seguirán luego e irán constituyendo el yo del ser humano".

Creo que yo no superé esa etapa y sigo buscando ante el espejo para ver si un dia me encuentro...

con la M

....tienes un minuto para escribir las tuyas, con la M y sólo un minuto....
música.mierda.mentiras.mordiscos.maleable.mantequilla.morado.misterio.macedonia.mujeres.menestra.mírame.meneo.mocasines.miserable.montaña.mente.mapa.morir.masturbarse.mama.malabares.materializar.ministro.mercería.mesa.

domingo_de_domingo

llueve y no he salido_hoy han dicho que en la pista de baile sólo eran 15_puede que el mantel caído sea sólo un reflejo del vidrio mojado_podría salir a recibir el golpe de aire frío que me devuelva al mundo real_el del otro lado del cristal_donde hay el cenicero y la vela_esperando que llegue_el lunes

busca les 7 diferències

aterrant

aterrant en el programari macromedia. fixeu-vos bé en la qualitat artística que sóc capaç de construir mitjançant les noves eines informàtiques de dibuix... ho superen de carrer les petites de la família. ara, sóc incapaç d'estar-m'hi més de mitja hora seguida. com tot, l' experiència és un grau i la meva pràctica està a -0º...

postcards from BCN

l'abans...

i el després.

CASA SERGI

"que casa meva és casa vostra si és que hi ha... cases d'algú".
CASA SERGI - C. Sant Oleguer, 2 (Nou de la Rambla)

Vicens & Vidal, els millors cambrers de Barcelona!

president

yo voto. y él, sin ir a las urnas ya se ha hecho todo un presidente. en su primer día de discurso fué capaz de meterse en el bolsillo a todas las personas asistentes al acto. además, tiene algo que me encanta: SE LE OYE. no se esconde tras sus cuerdas vocales; y sin papel alguno (aunque él no lo reconozca) dijo tódo aquello imprescindible con ese aire encantador que le caracteriza, no sé si por argentino, por ingenioso o por expresarse de manera muy natural. ahora sí: hay algo que queremos del presidente. esos discursos... en català! ;)

felicitats i bona feina.

patrones

nunca pensé que fueran tan peligrosos

l'espai jove de l'eixample

much@s son los que han pedido muestras gráficas de la fiesta del pasado viernes. no me queda otra que enseñaros QUÉ pasó un 26 de septiembre en el espai jove de l’eixample, un lugar donde una vez se entra ya no se puede salir. como en el laberinto del minotauro, esta vez sin toro alguno (sólo algún rastas embravecido) el hilo se fué desenmarañando para dar lugar a un momentazo estelar en el encuentro... SÍ, la entrega de un regalito que brilla por su ausencia y nunca mejor dicho... queridas, queridos, he sido materialmente feliz, a mis 30.

gràcies a tothom que vaig veure allà :), a aquells i aquelles que vau voler i no vau poder ;), en especial als que surten de currar a les 00h i es lleven a les 6 :), i sobre tot a la família, per aguantar-me i fer de la meva festa, la seva.

totes les fotos: www.ichano.com

piro_SENSE_musical

més estrident que mai, la mercè s’ha acomiadat aquest any tan fugaçment que gairebé no tinc temps ni de treure la càmera de la bossa. o jo estava pensant en les musaranyes, o l’ajuntament s’ha gastat menys diners que mai en pirotècnia... bé, si ho destina a fer arribar el bicing a la porta de casa, ho accepto. tot i que també em sembla bé que se’ls gastin en posar uns bons altaveus per montjuïc, perquè de musical en té ben poc aquesta trobada... l’any vinent apunteu-ho a la llista: la ràdio.

30 son 30

yo vi el mundial del 82. cambiando de canal (sin mando) encontraba el coche fantástico, y cuando se abría Kitt volvía a la realidad, el 127 blanco de la familia. porque bailé con el Thriller de Jackson, por todo eso y por el año que llevo mentalizándome... HAY QUE CELEBRARLO!

Os espero en la festeta de mis 30. Viernes 26 de septiembre
ESPAI JOVE DE L'EIXAMPLE ---

c. Alí-Bei 120, cap a les 22.30h. La entrada costa 5, a les copes convido jo.

Que esconde el otoño...

ho sé

ho sé ho sé, les fotos de mordor's world estan encara per penjar. no me pega nada, però qüestions alienes m'impedeixen fer tot el que m'agradaria ara mateix. hem hagut d'operar, el pc torna a donar problemes i ara sembla que està en COMA... dos dies a veure si respira i les teniu per aqui. la familia vetlla per la seva salut ! :)

P.S. pero bueno, hay quien va a Punta Cana i no fa cap ni una... IMperoPENSABLE !

vermelles

tinc mal de panxa, angoixa. avui l'angoixa és de color blanc: em somriu i m'augura bons presagis.
també m'ha dit que tingui paciència i esperi les tardes tenyides de tardor... que es posaran totes vermelles.

sí que pica...

... la Pica.